Entrevista amb Leyre Estruch
Leyre Estruch és una santboiana d'adopció que es defineix com a músic i artista. Ella és directora de la Coral Montau de Begues i el passat mes de maig va publicar el seu EP 'Con una mano delante y otra detrás'.
Aquest mes de setembre formarà part del cartell del Festival Altaveu, ja que és una de les guanyadores de l'Altaveu Frontera 2026. En concret, la podrem veure a l'Escenari dels Jardins de l'Ateneu el dia 11 de setembre a partir de les 18.30 h.
I ella és la protagonista del Viure Sant Boi d’aquest mes de setembre.
Quan et vas adonar que tenies un vincle especial amb la música?
Des de molt petita, ja que anava a la Coral Montau de Begues, de la qual ara soc la directora; així que és com tancar un cicle. Però des de petita notava que la música era una cosa molt meva, molt natural i interior. Més endavant vaig començar amb la flauta travessera i altres instruments, però sempre tornava al cant. Llavors vaig decidir apostar-hi, treballar la veu i estudiar cant al conservatori.
Hi va haver un moment clau en què vas dir «ara em vull dedicar al cant», o va sorgir de manera natural?
Quan vaig acabar el batxillerat científic em sentia una mica perduda. Se suposava que havia de triar una carrera, però no sabia cap on tirar. Vaig tenir la sort de tenir una tutora molt bona que em va dir: «Crec que tu el que vols és cantar». Em va portar informació de l'ESMUC, del Taller de Músics i del Liceu. Vaig estar molt ben orientada. Potser no m'havia plantejat abans aquesta opció per semblar menys convencional, però quan me la van posar davant vaig decidir treure'm la por i acceptar que volia dedicar-me a ser músic.
T'ha inspirat la ciutat o el teu entorn per compondre i crear?
Sí! Visc amb companys de pis que també són artistes: dissenyadors de roba, dissenyadors gràfics... No són músics, però estar connectada amb gent creativa t'inspira molt.
He vingut molt com a públic als concerts del Festival Altaveu i sempre pensava que m'encantaria estar programada al festival
Quin espai de Sant Boi reflecteix millor la teva essència dins de la música?
M'agrada molt Cal Ninyo. Sempre he pensat que m'encantaria fer-hi un concert; és un teatre molt bonic, amb aquesta essència antiga i que té al públic molt a prop.
Com ha influït aquesta comunitat d'amics i artistes en la teva evolució?
Tenir gent que et recolza, t'estima i ve als teus concerts —encara que tinguin mil coses millors a fer— és molt important. Això és el que he trobat en aquest grup d'amics a Sant Boi.
Què ha significat per a tu guanyar el concurs Altaveu Frontera i formar part del festival?
Una oportunitat molt maca. He vingut com a públic als concerts del Festival Altaveu durant molts anys i sempre pensava que m'encantaria cantar a Cal Ninyo o estar programada al festival. Trobar la manera de ser-hi ha sigut molt bonic.
Com et sents compartint cartell amb artistes com Dan Peralbo i El Comboi, La Perra Blanco, Els Amics de les Arts o Mushkaa?
Molt contenta. Veure el meu nom al costat de projectes amb tanta trajectòria fa sentir que també hi ha espai per a propostes menys conegudes o no tan comercials, tot i que la meva música continua sent per a tots els públics.
Tens algun record d'algun concert a l'Altaveu com a espectadora?
Vaig venir a veure la Maro fa un parell d'anys, quan actuava sola, i va ser preciós. També he vist la Carmen Lancho, la Roserona, en Pau Vallvé... He anat venint habitualment.
Millor fer les coses, mirar-les amb distància i no tancar-te a una sola manera de sonar
Com portes el fet de presentar el teu treball directament a prop de casa?
És emocionant. És genial que la gent del meu entorn tingui una data programada a prop per venir a veure'm com a Leyre. Esperem que la gent pugui venir a gaudir del concert.
Presentes el teu primer EP, titulat 'Con una mano delante y otra detrás'. Per què vas triar aquest títol i quina història amaga al darrere?
El vaig triar perquè les cançons tenen una base de so que és també molt popular. És una expressió feta amb la qual em sento identificada per la meva manera de fer, però que alhora té molts significats diferents. M'agrada que la música tingui això: que depenent de qui la rebi pugui agafar una forma o una altra.
En les teves cançons parles d'amistats, pèrdues i aprenentatges. Com és el procés de transformar aquestes experiències en cançons?
Per a mi és difícil. Aquest EP està compost amb l'ajuda i idees d'amics que m'han anat aportant fragments que jo he anat unint. És una tasca complexa perquè et pots quedar encallat si no dius exactament el que vols dir. A més, em fa certa vergonya compartir coses tan íntimes, ja que cal estar preparada per obrir el teu univers.
És un concert pensat perquè es pugui gaudir de moltes maneres diferents
A l'EP trobem influències del jazz, el bolero i la música d'arrel. Com ha estat el procés per trobar el teu propi so entre tanta varietat d'estils?
Sense pensar que l'havia de trobar, simplement escoltant què em demanava cada cançó i cada lletra. Si estires d'un fil, cal veure on et porta sense obsessionar-te a trobar un so propi, perquè això et pot bloquejar. És millor fer les coses, mirar-les amb distància i no tancar-te a una sola manera de sonar.
Reivindiques una música sense artificis ni filtres en un moment on tot sembla molt calculat i polit. Com és anar a la contra?
Sobretot és ser fidel a la meva manera de ser i d'expressar-me. Sempre he sigut molt del directe, de jugar amb la música i de reaccionar al que fan els altres músics. No volia perdre aquesta espontaneïtat a l'hora de gravar. Més que anar a la contra, és la manera més sincera que tinc de fer-ho.
Com serà la posada en escena que veurem al Festival Altaveu?
Serà molt senzilla i centrada en nosaltres i els nostres instruments. Anirem en format quartet, acompanyada d'en Biel Roca Matamala al teclat, Tramel Levalle a la percussió, i d'en Vicente López a la guitarra, que m'han acompanyat molt en el procés de gravació i composició. Està tot molt enfocat a transmetre el missatge i el sentiment de cada cançó.
No sempre es té la sort de tenir un festival i un espai tan bonics a prop
Què t'agradaria que s'emportés el públic de Sant Boi en acabar el concert?
M'agradaria que remogués coses, o que almenys serveixi com un moment de desconnexió i reflexió. Per a mi, que la gent no surti indiferent ja és un èxit, tant si els agrada com si no. És un concert pensat perquè es pugui gaudir de moltes maneres diferents.
Com convidaries la gent de Sant Boi a venir a veure't?
Els diria que no sempre es té la sort d'estar programada en un festival, i que tampoc es té sempre la sort de tenir un festival i un espai tan bonics a prop. Tenim moltes ganes de compartir aquest repertori que fa tant de temps que preparem. El sentit de la meva feina és quan canto per a la gent, que és quan em sento més connectada. Els convido a tots a venir per gaudir-ne tots junts.