Entrevista amb Jaime Guerra i Pol Ferrer

Jaime Guerra i Pol Ferrer

Jaime Guerra i Pol Ferrer van competir el passat mes de juliol al Campionat d'Espanya d'Atletisme 2026, celebrat a Màlaga. Els dos santboians van aconseguir la medalla d'or en les seves respectives disciplines: Jaime, en salt de llargada, amb un salt de 8,14 metres, i Pol, en decatló, amb 7.774 punts.

 I ells són els protagonistes del Viure Sant Boi d’aquest mes d'octubre.

Quan vau començar a fer atletisme?

(Jaime) Doncs jo vaig començar a fer futbol amb 5 anys i un dia, quan tenia 10 anys, va venir a l'escola un tècnic d'atletisme del Cornellà Atlètic, que es diu Nacho, a fer proves i li va dir al meu professor que em veia qualitats per l'atletisme i ell va trucar als meus pares. I des d'allà fins ara.

(Pol) Vaig començar a fer atletisme l'any 2012, quan es van fer les Olimpíades de Londres. En aquell moment jo en tenia 8 anys i em va generar interès.

Quan us vau adonar que us podríeu especialitzar cadascú en la seva disciplina?

(Jaime - Salt de llargada) L'any que vaig entrar al Cornellà Atlètic a fer atletisme i va haver-hi un 'boom' de molts nens i nenes que també es van apuntar i els entrenadors no donaven l'abast amb grups tan grans. Van haver de dividir i fer especialitats com salts, llançaments, velocitats, fons... I jo vaig començar amb triple salt de llargada, on vaig arribar a ser campió d'Espanya l'any 2019. Però el 2020 vaig tenir una tendinitis rotular molt forta, no podia ni pujar escales.

Quan em vaig recuperar vaig decidir canviar de prova, del salt triple al salt de llargada, ja que era molt menys agressiu per al genoll. Ho vaig provar a un entrenament, em vaig veure molt bé i li vaig dir al meu entrenador si podia especialitzar-me en llargada en lloc de triple. Això va ser ja l'any 2021 i aquell mateix any vaig anar a competició internacional, així que vaig estar molt content amb el canvi.

(Pol - Decatló) Jo portava especialitzant-me en decatló des de la Categoria Sub-16, però no va ser fins a la sub-18 on ja vaig començar a incidir i ja sabia que això era el que volia fer.

Com és la disciplina de la vostra especialització?

(Jaime) És una disciplina molt explosiva, en la que necessites ser molt ràpid i molt potent a nivell de cames, has d'estar molt fort. Els meus entrenaments es basen en velocitat, força, velocitat combinada amb força, com els arrossegaments. I aleshores hi ha dies que entreno específicament el salt de llargada i també hi ha altres que fem talonaments, que és per a practicar la carrera abans del salt, per arribar el més just a la taula possible, per no fer nul. 

(Pol) Complicada. Quan estem en temporada jo entreno sis dies a la setmana i, depenent del dia, puc arribar a estar més de 4 hores entrenant. Pensa que, com a mínim, hem de tocar 2 disciplines a l'entrenament per poder fer-ho tot al complet durant una setmana. Es passa molt guai entrenant, jo m'ho gaudeixi però és dur.

El consell que puc donar és molt senzill: que gaudeixin. No han d'oblidar que segurament han començat a fer atletisme perquè ho gaudeixen - Pol Ferrer

En quin moment vau pensar que podríeu arribar a competir en campionats nacionals i internacionals?

(Jaime) Doncs jo era l'únic que pensava que ho podria aconseguir. Quan tenia uns 14-15 anys vaig anar a una competició de triple salt i em va anar molt bé, però encara em quedava un metre per aconseguir la marca mínima per anar al campionat d'Espanya. Però jo tenia clar que, tot i que em faltava un metre, em classificaria per a aquest campionat a final d'aquell any, i tota la gent em deia que estava completament boig. I a l'última competició d'aquell any vaig aconseguir la marca i em vaig classificar.

(Pol) Mai ho vaig pensar, va arribar. Mai m'ho havia prés com a un objectiu, si venia, bé, i si no, no. I al segon any de sub-16 vaig començar a fer puntuacions mínimes per anar als Campionats d'Espanya i allà va començar tot realment.

Com vau viure la vostra victòria al Campionat d'Espanya disputat a Màlaga?

(Jaime) Ha estat un dels campionats que m'ha deixat millor regust. A Espanya només 17 persones havien superat els 8 metres fent salt de llargada en tota la història, i en aquest campionat va haver-hi 4 que en vam fer més de vuit. Aconseguir una victòria amb uns competidors tan bons és molt més satisfactori. A més hi havia 3 places per poder anar al campionat europeu i érem 4 candidats, aleshores el fet de guanyar també em va donar aquest extra de què em va permetre classificar-me per l'europeu. Va ser una molt bona competició i vaig sortir molt content.

(Pol) Doncs sonarà molt malament, però no la vaig gaudir. Sí, vaig guanyar, vaig fer Or i soc Campió d'Espanya, que això està superguai. Però sabent que aquest any no hi havia les grans figures de les combinades, com pot ser Jorge Ureña o Bruno Comín, perquè va ser una victòria relativament senzilla, tot i que no em va anar bé, i per això tampoc estic content. I a més, no vaig complir amb l'objectiu principal que era obtenir la mínima puntuació per anar al Campionat Europeu de Birmingham, que era per allò que estàvem treballant i per allò que estàvem disposats a lluitar. Per això et puc dir que no ho vaig gaudir gaire, sí, vaig guanyar, però no era l'objectiu principal.

Com vau sentir que la ciutat de Sant Boi va reaccionar a la vostra victòria?

(Jaime) Doncs no ho sé, la veritat, no sé quanta gent de Sant Boi veu atletisme o ens coneix. Suposo que per a aquelles persones que segueixen l'atletisme veure a dues persones de Sant Boi guanyant un campionat d'Espanya haurà estat una alegria.

(Pol) Realment fa uns anys que ho fan molt bé. Em contacten des de Ràdio Sant Boi, també l'alcaldessa m'escriu i està atenta al que fem el Jaime i jo a les competicions. No sé, crec que per aquesta part està molt guai Sant Boi.

Què és el que més us agrada de Sant Boi?

(Jaime) Té moltes coses que m'agraden: és una ciutat molt esportiva, té molts parcs... I m'agraden moltíssim les festes que té, especialment la Fira de la Puríssima on hi ha de tot.

(Pol) Que està tot molt a l'abast. Jo no faig molta vida a Sant Boi, ja que al ser atleta estic moltes hores entrenant i no tinc molt temps de fer coses. Però m'agrada molt el fet de tenir la facilitat de disposar al costat de casa d'una muntanya com Sant Ramon o de la piscina municipal. Som una petita ciutat que té de tot.

On aneu a desconnectar?

(Jaime) No tinc un lloc específic on desconnecti, però sí que és veritat que quan tanco la temporada, amb qui me'n vaig de vacances és amb la meva parella. Sempre m'agrada anar a algun lloc on hi hagi platja o piscina, tombar-me en una hamaca i no fer res bàsicament. I també sortir de festa.

(Pol) El meu lloc preferit per desconnectar és el meu càmping. Sobretot a l'hivern, que està una mica més buit. Arribo allà, em tanco al mòdul, em poso la manteta i una pel·li... I aquest és el meu lloc i moment preferit per a desconnectar.

Als futurs atletes els diria que confiïn en ells mateixos i que ningú els digui que no ho poden aconseguir. A mi m'ho van dir i al final vaig poder - Jaime Guerra

Què és allò que més us uneix a Sant Boi?

(Jaime) El que més m'uneix és la meva gent, els meus pares, la meva família, tots els que viuen aquí. Casa teva és on està la teva família, així que Sant Boi és casa meva.

(Pol) Que he estat tota la vida aquí i la majoria de la meva família és de Sant Boi i viuen aquí. Hi ha una part de la família que viu a Santa Coloma, altre a Torrelles i una altra a prop de Sant Celoni, però la resta viuen aquí. Així que el que més m'uneix és la família.

Qui ha estat una persona clau en la vostra trajectòria?

(Jaime) La meva entrenadora. Són molts anys els que hem estat junts i, és veritat que el talent està allà, però has de tenir a una persona que et dediqui el temps que necessites. I durant tots aquests anys, la meva entrenadora, arran de les evolucions que he tingut com a atleta, sempre ha estat al meu costat, sempre ha buscat coses noves, innovar, millorar... Així que ella ha sigut la persona més clau.

(Pol) Jo he tingut molta sort amb el meu entrenador, la veritat. Puc dir amb plena seguretat que el meu entrenador ha sigut el més important que m'ha passat en la meva carrera esportiva.

Teniu alguna mania o ritual abans de competir?

(Jaime) Soc molt supersticiós amb els collarets i els calçotets. Si una competició em va malament, mai més em torno a posar els calçotets que porto per a competir. I el mateix em passa amb els collarets. Aquesta que porto avui no me la poso per a competir, li he agafat mania, però quan no competeixo sí que me les poso.

(Pol) No com a tal. Sí que és cert que el dia de la competició m'agrada llevar-me amb temps i fer-me un bon esmorzar o el que em toqui. El que sí que és indispensable és la música, sempre em poso música per començar a activar-me i posar-me en mode competició.

El meu pròxim objectiu són els Jocs Olímpics de Los Ángeles. I també aconseguir una medalla en alguna competició internacional - Jaime Guerra

Com gestioneu els nervis?

(Jaime) No penso molt en les competicions abans de competir. Sí que estan presents, però no estic tota l'estona donant-li voltes, pensant en què d'aquí a 5 dies tinc competició ni res. Deixo que passi i fins que no arribo a la zona d'escalfament no m'activo en mode focus de competició. Crec que pensar-ho molt t'acaba agarrotant els músculs i no crec que sigui beneficiós.

(Pol) Els gestiono bastant bé. És veritat que, al principi de tot, en el meu primer Campionat d'Espanya em vaig arribar a fer sang als dits i tot de mossegar-me les ungles perquè no sabia què fer. Tenir nervis és inevitable, però a partir dels següents campionats ja ho vaig prendre d'una altra manera, més positiva, ja que em fa estar més atent. És que és impossible no tenir nervis competint i més si t'estàs jugant coses. Però és necessari per posar-te a 'tono'.

Què és el que més us agrada de competir?

(Jaime) M'agrada molt l'adrenalina que dona. Hi ha competicions que no són tan tenses, però igualment hi ha emoció, tu fas un salt i no saps si el següent atleta et superarà, i si t'ho podràs tornar a superar-ho. Aleshores estàs esperant tota l'estona a veure què és el que acaba passant, si et supera, si no, si t'ho has de jugar en l'últim intent... Això et dona un xut d'adrenalina que fa que no puguis estar relaxat. També m'agrada tot el que implica ser atleta internacional, que és viatjar molt i conèixer altres països.

(Pol) Doncs que puc treure el meu potencial al 100%. Puc ser el que jo soc realment.

Quin és el moment més difícil que heu viscut com a esportistes?

(Jaime) He tingut dos moments difícils. Un per tema lesiu, ja que va ser una lesió molt dura. Estava al Campionat d'Europa i estava fent salts nuls molt llargs per guanyar i a l'últim salt em vaig trencar 10 centímetres d'isqui, tenia el 75% del tendó afectat. Aquell any justament hi havia Mundial a l'aire lliure i clar, havia de competir abans, però vaig haver de fer-ho exprés, ja que vaig tenir quatre mesos de rehabilitació abans de començar a córrer. Va ser una ruptura molt heavy, gairebé m'han d'operar i tot.

L'altre moment és més emocional. Va ser quan s'anaven a disputar els Jocs Olímpics a París, l'any 2024. Hi ha unes normes a la Federació que diuen que per anar a un campionat internacional, aquell mateix any has de fer una marca mínima que indiquen ells. Jo tenia la marca internacional, la que demana la Federació Internacional, que teòricament està per sobre de l'espanyola. Abans dels JJOO hi havia un europeu, que era clau, ja que donava molts punts per poder accedir als JJOO i, com jo no tenia la marca que em demanava la Federació Espanyola, no em van portar. No vaig aconseguir prou punts i em vaig quedar a dues posicions de participar en les Olimpíades. Això va ser un cop molt dur a nivell psicològic. Sumat a això, vaig guanyar el campionat d'Espanya aquell any amb una molt bona marca, superant la que demanava la Federació, però ja era tard per poder accedir-hi.

(Pol) Aquí en tinc dos: el més dur i el més difícil. El més difícil va ser fa dos anys, quan estava lluitant també per ser campió d'Espanya contra Jorge Ureña. Era el meu segon o tercer any de sub-23 i vaig fer tres nuls al salt de llargada i al llançament de pes. I, pels que no sàpiguen, fer nuls allà et sentencia a la combinada perquè fas zero punts i a sobre no d'una prova, sinó de dues, per tant, estàs fora completament. I ho vaig fer a tot un Campionat d'Espanya, just el lloc on no han de passar aquestes coses, tot i que poden passar. I va ser un moment bastant difícil.

I el més dur que em va passar va ser a Colòmbia. Al Campionat del Món sub-20, que anava com a segon millor atleta de la prova, vaig fer tres nuls al salt en perxa. No és el mateix fer tres nuls en una prova en un campionat del món que en un autonòmic, ja que en aquest últim em puc permetre fins i tot fer un zero en una prova i obtenir medalla, però en un mundial no. I allà va ser el pitjor moment de la meva carrera.

L'objectiu que tinc més proper és el Campionat d'Europa a València el 2027. També vull participar en una Olimpíada i aconseguir una medalla internacional absoluta - Pol Ferrer

I quin és aquell més especial?

(Jaime) Quan em vaig classificar per a la final del mundial de l'any passat. Sincerament, no m'ho esperava, ja que venia d'una ruptura molt bèstia, vaig estar tot l'any parat. I és clar, jo aquell any només vaig anar a una competició on vaig fer tres salts i em vaig haver de retirar. Per tant, vaig arribar bastant curt per al mundial. Òbviament, sempre que competeixo jo dono el màxim, però les estadístiques estaven totalment en contra del fet que jo passes a la final, ja que de 36 participants només arriben 12 i a més, era un mundial.

En el primer intent vaig fer 7,40 metres, que per a un mundial és una marca molt dolenta; en el segon intent vaig fer nul i ja només em quedava un intent. I al tercer intent ho vaig enganxar perfecte i em vaig classificar per a la final. Quan vaig veure que era vàlid no m'ho creia, només pensava 'Què acabo de fer?'. No podia estar trista, estava tota l'estona somrient, era una bogeria, o sigui, em deien 'Hola' i jo em reia, era una sensació d'eufòria total. 

(Pol) Un ha sigut aquest any i l'altre l'any que vaig anar al Mundial. Just abans, vaig fer el rècord d'Espanya i em vaig situar com a segon millor atleta d'aquella temporada.

I, aquest any, a pista coberta, vaig quedar també Campió d'Espanya absolut amb una marca de 6.067 punts en heptatló, que només es fa en temporada d'hivern. I 6.000 punts ja és una marca molt interessant, és la segona millor marca de la història d'Espanya i vaig fer rècord de Catalunya. De fet, amb aquella marca hauria quedat cinquè del món absolut en aquell mateix any, però no vaig poder anar. Però és una marca que obre moltes portes.

Quins consells donaríeu a tots aquells nens i nenes que estan començant ara a fer atletisme?

(Jaime) El consell que els hi dono és bàsicament una cosa que he fet sempre: gaudir i creure en tu mateix. Jo de petit no destacava molt, és veritat que arribava a les finals a Catalunya, però mai havia destacat. Així que res, que confiïn en ells i elles mateixes, que si els agrada l'esport que vagin fent i que ningú els digui mai que no poden aconseguir alguna cosa. A mi m'ho van dir i al final sí que he pogut aconseguir-ho.

(Pol) Això ho tinc fàcil. Va haver-hi un dia que em vaig començar a posar molt nerviós en un entrenament perquè no em sortia el salt de llargada i vaig agafar un cabreig que va ser com si m'agafés un atac d'ansietat. Em vaig apartar un moment i al cap d'una estona va venir el meu entrenador d'aquell moment i em va dir 'Recorda per què vas començar' i va marcar. Jo li vaig començar a donar al coco i és veritat, jo vaig començar a fer atletisme perquè m'interessava, el gaudia... i aquest és l'únic missatge que diria als nous atletes que vulguin començar: que gaudeixin. Que sàpiguen on estan, que sàpiguen que allà faran amics que els tindràs per a tota la vida, que aprendràs coses noves i t'ho passaràs molt bé, però resumint, que gaudeixin.

Quin és el vostre pròxim gran objectiu?

(Jaime) Crec que l'objectiu de tot esportista que estigui ara mateix en l'alt rendiment són els Jocs Olímpics de Los Ángeles. Aquest seria el primer gran objectiu. Després, un altre objectiu que tinc és aconseguir una medalla en alguna competició internacional, sigui europeu, mundial o alguns Jocs del Mediterrani. Aconseguir una medalla seria el pròxim objectiu a curt termini i a llarg termini els Jocs Olímpics.

(Pol) El més proper és el Campionat d'Europa a València del 2027. També vull participar en un campionat internacional absolut, participar en unes Olimpíades, que crec que és el somni de qualsevol atleta i fer alguna medalla internacional absoluta, tinc una d'un Campionat Ibèric, però m'agradaria guanyar una altra. I, òbviament, fer el rècord d'Espanya absolut d'heptatló i decatló.

Quin somni esportiu us queda encara per complir?

(Jaime) Home el meu somni seria ser campió olímpic, és el somni de tot atleta o esportista. És la màxima competició que hi ha, no hi ha cosa que ho superi. I ser medallista en una competició així és el màxim prestigi que pots tenir.

(Pol) M'agradaria tenir un bon llegat. Que si hi ha algú que pensi a fer atletisme digui 'Hòstia, el Pol va fer això', o si a algú li pregunten si és 'combinero' digui 'Perquè vaig veure al Pol i crec que és bastant divertit perquè ell ho feia divertit'. Que no em coneguin només per ser un bon atleta, sinó també per com m'expresso a la pista.

Quan imagineu la vostra millor com a esportistes, com és?

(Jaime) Crec que ara mateix estic en la meva millor versió. No puc fer més per tenir millors resultats. Estic fent tot el que està a la meva mà. Estic entrenant cada dia, menjo bé, ja que tinc un nutricionista, descanso també bé... Només m'estic dedicant a això, no puc fer més. Tot el que faig és por i para això. Aleshores, no se m'acudeix una millor versió que aquesta, la veritat.

(Pol) Jo crec que la meva millor versió serà d'aquí a 4 anys, puc allargar-ho bastant. Ara, després d'això, mantenir-ho no sé com serà, això sí que no sabria respondre-ho.

Què us sembla l'altre com a esportista?

(Jaime) El Pol esportista el valoro molt bé. És un noi que té molta qualitat i té un cap molt bo, està molt centrat en lo seu. Sap el que vol i com ho vol aconseguir. S'esforça molt i crec que arribarà molt lluny. 

(Pol) Sent políticament correcte, és molt valent, no es pensa massa les coses. Sí que és cert que quan té alguna molèstia sí que vigila, però quan està molt bé jo crec que és una persona que és capaç de fer coses molt, molt boges. I crec que és el que més valoro d'ell, li fot un par bastant interessant.

I com a persona?

(Jaime) És molt bona persona, la veritat. De fet, és un dels meus millors amics. És una de les persones amb qui millor em porto de les pistes. Tenim moltes bromes entre nosaltres. Ens portem molt bé. I, a sobre, ell és tres o quatre anys més petit que jo, però és molt madur. Congeniem molt bé.

(Pol) És molt atent, és molt bon amic. En el meu cas compte amb mi per fer plans, sigui amb amics o amb família fins i tot. És un molt bon amic, la veritat.