Opinió dels grups municipals (govern i oposició)

• www.socialistes.cat/Territoris/Sant-Boi-de-Llobregat
• Facebook: https://www.facebook.com/socialistes.santboi
• Twitter: https://twitter.com/pscsantboi
• Instagram: https://www.instagram.com/psc_santboi/

Sant Boi és avui una de les ciutats més segures de l’entorn metropolità. Els índexs de delinqüència es mantenen baixos respecte a altres municipis de característiques similars, i la resolució de conflictes continua millorant gràcies a una acció policial eficaç, propera i coordinada amb altres serveis municipals.

La seguretat, però, no es mesura només amb dades objectives. La percepció ciutadana és igualment rellevant, ja que condiciona directament l’exercici del dret a la llibertat dels veïns i veïnes. Per aquest motiu, l’Ajuntament impulsa actuacions policials que combinen prevenció, proximitat i capacitat de resposta, amb una atenció especial a la cohesió social, la qualitat dels espais públics i la millora de la convivència. Sant Boi, amb els seus carrers i places, és la casa de tothom.

La col·laboració ciutadana és clau en aquest model. La implicació del veïnat, quan col·laboren avisant als serveis d’emergència, i el paper actiu de les entitats i dels serveis públics contribueixen decisivament a generar entorns de confiança, seguretat i corresponsabilitat. Aquesta xarxa compartida consolida a Sant Boi com una ciutat segura, acollidora i amb visió de futur.

Cristina Muñoz,

regidora

En el PSC Sant Boi estamos comprometidos con la sostenibilidad y creemos que para llegar a ella no hay que dejar a nadie atrás. Un mundo sostenible es un mundo justo.

Apostamos por nuestro entorno natural forestal, fluvial y agrario, por la renaturalización urbana, por la calidad del aire y la promoción de hábitos sostenibles y saludables entre la ciudadanía.

Una de las acciones destacadas es la estrategia de renaturalización urbana “Sant Boi Respira Més Verd”, que incluye el aumento de espacios verdes de manera equitativa en todos los barrios del municipio, la replantación de 800 árboles nuevos, la renaturalización de los patios de las escuelas públicas, la mejora de la conectividad ecológica y la recuperación de espacios forestales, fluviales y húmedos.

Comprometidos también con la lucha contra los efectos del cambio climático y la sequía; con la puesta en marcha de 2 nuevos pozos de agua freática que garantizarán el riego más eficiente de nuestras zonas verdes y la limpieza de nuestras calles.

Apostamos por la energía renovable. Gracias a las nuevas instalaciones fotovoltaicas alcanzaremos el 100% de autoconsumo eléctrico diurno en todos los equipamientos municipales y promoveremos la creación de una Comunidad Energética Local con la energía excedente.

La participación ciudadana y la educación en la sostenibilidad son fundamentales para hacer posibles estas políticas. Debemos conocer, estar orgullosos y cuidar nuestro patrimonio natural. Las y los socialistas trabajamos para que Sant Boi sea una ciudad referente en sostenibilidad y comprometida con la mejora de la calidad de vida, la salud de sus habitantes y la protección del medio ambiente.

Javier López,

regidor

La Festa Major és un dels actes que realitzem any rere any, que entranya moltes formes de sociabilitat, és un mitjà de manifestació cultural que està lligada a ser un moment pel gaudi i per les relacions socials.

La Festa Major serveix com a punt de trobada creant un univers de diversió, construint territoris col·lectius i llocs de diversitat, allà on l'individu perd una porció de la seva autonomia per trobar-se en la comunitat.

La festa crea una realitat nova i diferent en trencar la dinàmica diària, i a la vegada, la vida es revoluciona durant uns quants dies. Durant la Festa Major es construeixen ambients on es manifesta la certesa de l'efímer, l'ordre del descontrol, la intersecció de les paral·leles, la companyia de les muses, els somriures de la complicitat, les nostàlgies pel que serà passat, l'esclat de l'alegria, la llibertat de la desinhibició.

Però al mateix temps requereix pel seu bon funcionament d'un ordre reglat, d'un control social i d'una organització rigorosa. Centenars de persones, professionals i voluntàries posen el seu treball i esforç per fer possible que aquest complicat mecanisme funcioni a la perfecció, al servei de la comunitat.

La cultura i les arts estaran presents a la nostra ciutat, al nostre Sant Boi un cop més al llarg dels dies de la Festa Major. És per tu, és per nosaltres, no podem deixar passar de llarg aquesta nova oportunitat de sentir les emocions a què ens convida amb tot el conjunt de propostes que ens ofereix.

Suma't a la festa!

José Manuel González,

regidor

La primavera arriba omplint el nostre barri de gastronomia, de literatura, d’identitat. Els nostres carrers i places són testimonis de la vida santboiana, de les nostres històries quotidianes i també, de les celebracions tradicionals arrelades, que ens vinculen com a comunitat.

La flor de Sant Boi floreix per anunciar-nos la nova estació. Durant el mes de març podem degustar la carxofa en les diferents propostes de tapes que ens proposen els nostres restauradors i restaurades. Culminant amb la gran festa de la Carxofada, un punt de trobada on compartim taula, balls i reconeixements. Reconeixements a les nostres arrels, com són la pagesia i les puntaires, i a la innovació culinària de la nostra restauració.

Les lletres surten a l’abril. La Rambla Rafael Casanova es torna una gran paradeta de lírica, de prosa, de poesia. Els llibres, les roses i les autores i autors locals són els protagonistes de Sant Jordi. A Sant Boi tenim molt talent local, cada any sumem més escriptors i escriptores que contribueixen a la cultura literària.

La capvuitada és la nostra festa popular de barri. En ella, trepitgem les catifes amb els gegants, escoltem havaneres i gaudim de la germanor de dos barris, Centre i Vinyets-Molí Vell. És possible, gràcies al treball i col·laboració de les entitats, que fan de l’últim cap de setmana de maig, dies festius, comunitaris i engrescadors.

Un barri centre viu, un centre històric que reneix de la mà del passat i del futur.

Laura Solís
regidora

 La criança feminista es presenta com una eina essencial per construir una societat més justa i equitativa, promovent valors com el respecte, la corresponsabilitat i la diversitat des de la infància. Aquest   enfocament educatiu busca garantir que les responsabilitats de la criança no recaiguin exclusivament  obre les dones, fomentant la corresponsabilitat entre homes i dones.

Conscients de les desigualtats històriques i dels biaixos existents, la criança feminista actua com un activisme i una resistència davant els discursos masclistes creixents. Dades del Centre d'Investigacions Sociològiques (CIS) del 2023 indiquen que més del 44% dels homes creuen que la promoció de la igualtat ha arribat a discriminar-los, reflectint la necessitat d'una educació en igualtat des de petits.

Els moviments extremistes han explotat aquesta crisi d'identitat masculina amb discursos autoritaris que desacrediten el feminisme.

En el marc del 8M, Dia Internacional de les Dones, és crucial reivindicar la importància de les cures i la criança feminista per avançar cap a relacions lliures i respectuoses. Aquest enfocament no només beneficia les dones, sinó que també allibera els homes de les expectatives tradicionals de masculinitat, i això els permet expressar emocions i participar plenament en la criança dels fills. La criança feminista és una necessitat urgent per transformar la societat i construir un futur més just i igualitari per a les
generacions futures.
És una aposta per un món on totes les persones puguin desenvolupar-se
plenament, lliures d'estereotips i violències, contribuint així a una societat més equitativa
i harmoniosa.

Sensi Domíngez
regidora

El Pressupost Municipal 2025 ve presidit per dues prioritats recollides en l’actual Pla de Mandat. En primer lloc, els serveis a les persones, amb el 49% dels recursos destinats a atenció social, educació, cultura, esports o seguretat. I en segon lloc, continuar amb l’empenta transformadora que està vivint la nostra ciutat, amb un important esforç inversor (12,7 milions € que permetrà seguir millorant l’espai públic i els equipaments esportius i educatius, així com transformar el verd urbà de Sant Boi. Vull aprofitar per reivindicar una millora del finançament local que permeti abordar competències que actualment estem assumint tot i no ser pròpies dels ajuntaments.
José Ángel Carcelén

Votació: A FAVOR

Una de les noves pandèmies que haurem d'afrontar en aquest segle és la del malestar emocional i la salut mental. Sant Boi i la salut mental tenim una història compartida. De ser la ciutat dels bojos, avui dia, la salut mental és una de les principals estratègies de ciutat, una font de desenvolupament i d'innovació social. Són moltes les iniciatives, però sens dubte, una de les polítiques més engrescadores és la Taula de Salut Mental (TSM).

Un espai de trobada i participació comunitària, de i per tots els actius de ciutat, que d'una manera o altra, treballen pel benestar emocional i la salut mental, des de la comunitat i per la comunitat. Voldria aprofitar aquestes línies, per fer un agraïment públic a aquesta xarxa comunitària.

Un veritable ecosistema, sanitari, social, sociolaboral, de proveïdors, d'associacions, de familiars i de persones amb experiència viscuda, que feu de la Taula aquest espai de treball col·laboratiu i de construcció col·lectiva, per promoure, sensibilitzar, donar suport, i atendre a les persones que ho necessiten, per millorar el seu benestar i salut.

Aquest 2025 encetem una nova etapa de la TSM, amb un renovat Grup Motor i amb noves línies de treball consensuades en el si de la Taula: promoure el benestar emocional, detectar precoçment malestars i problemes de salut mental i contribuir al model de recuperació en l'àmbit comunitari. Aquests nous reptes ens permetran continuar avançant plegats cap a aquest Sant Boi que tots volem, més saludable, més just, més igualitari i integrador.

Salut González
regidora

Un cop viscuda la nostra Fira, que marca l’inici del Nadal, ens preparem per gaudir d’un ampli ventall d’activitats nadalenques per a tota la família.

Un mes ple d’activitats molt esperades pels més petits i petites de la casa. Molt aviat, els tions arribaran a tots els barris de la ciutat, i també podrem visitar el pessebre vivent de Ciutat Cooperativa, on aquest any els comerços del barri tindran un paper rellevant. No ens oblidem d’El Bosc dels Somnis, un bosc màgic teatralitzat que ens farà somiar a grans i petits. I com mana la tradició, l’últim dia de l’any passejarem pels carrers de la mà de l’Home dels Nassos. Poc després, els infants podran lliurar les seves cartes plenes d’il·lusió als patges i patgesses reials, que els esperen al Campament Reial del Parc de la Muntanyeta. I, per fi, la Cavalcada posarà punt final aquesta època tan màgica i especial.

Durant totes aquestes setmanes, els carrers il·luminats ens conviden a passejar i disfrutar del comerç local, un comerç que ja fa mesos que es prepara per oferir les millors idees de regals per a tothom, un comerç que aporta dinamisme econòmic i que sempre està al nostre costat com un veï o una veïna més. Des d’aquesta columna, vull reivindicar la seva dedicació a nosaltres, el seu arrelament al barri i la seva professionalitat.

Un comerç ple de vida que cada Nadal il·lumina Sant Boi.

Elisabet Latorre
regidora

 Cada 25 de noviembre, se conmemora el Día Internacional de la Eliminación de la Violencia contra la Mujer, un recordatorio de las víctimas y un llamado urgente a combatir este grave problema que afecta a millones de mujeres y niñas.

La violencia machista es una manifestación extrema de la desigualdad de género y una violación flagrante de los derechos humanos. Sus raíces se encuentran profundamente arraigadas en estructuras sociales, culturales y económicas que perpetúan la discriminación y la subordinación de las mujeres.

La violencia contra las mujeres existe a pesar de los numerosos intentos de la derecha y la ultra derecha para minimizarla, negarla, invisibilizarla o despenalizarla.

La realidad es que debemos seguir alzando la voz por esas 1.281 mujeres que ya no podrán defenderse porque han sido asesinadas a manos de sus parejas o exparejas, en Cataluña 20 feminicidios.

Todavía hoy nos horrorizamos ante casos como el de la Gisèle Pelicot, vemos la barbarie que puede llegar a hacer un hombre contra una mujer y el silencio y la complicidad de todos los violadores que participaron y de los que, a pesar de no hacerlo, decidieron callar y no denunciar la violencia contra la Gisèle.

La violencia machista es real y existe y es imprescindible que la vergüenza cambie de bando.

Nuestro deber como sociedad es garantizar los derechos fundamentales a la vida, a la seguridad y a la libertad a todas las mujeres y a sus hijos e hijas.

Sensi Domínguez
regidora

El 10 d’octubre celebrem cada any el Dia Mundial de la Salut Mental. És una bona ocasió per reflexionar al voltant d’aquest tema.

En els darrers temps, sobretot després de la pandèmia, sentim parlar cada cop més de la salut mental i de la importància de fer-la visible, de trencar l’estigma que l’acompanya, de prevenir-la i tenir-ne cura. Sant Boi sempre ha estat per aquesta labor, per això aprofitem aquesta celebració per agrair i posar en valor a tothom qui treballa a la nostra ciutat per la salut mental.

A Sant Boi convivim amb la salut mental, des de fa molts anys, gràcies principalment a la presència al municipi de dues institucions psiquiàtriques centenàries, el Centre Assistencial Benito Menni i el Parc Sanitari Sant Joan de Déu.

En pocs anys, hem aconseguit plegats fer un gir de 360º a la percepció de la salut mental, passant de l’estigmatització de ser el poble dels bojos, al respecte d’estar bojos per la nostra ciutat i tot el que en ella es fa i, ara, a l’orgull i el reconeixement de ser la Ciutat de la Salut Mental.

Una aposta de ciutat, pionera, sostinguda en el temps i compartida per molts agents, que ha estat capaç de generar i allotjar a Sant Boi iniciatives de gran vàlua.

És el cas la Taula de Salut Mental, amb prop de 30 agents implicats; del WeMind Cluster, referent en el desenvolupament de projectes vinculats amb la salut mental, les neurociències i l’envelliment; de l’innovador pla de xoc jove, amb què hem donat suport com a ciutat als efectes emocionals generats per la pandèmia en la població adolescent; o del flamant RISE Center del Parc Sanitari Sant Joan de Déu, un nou espai a l’avantguarda de la recerca en salut emocional al sud d’Europa.

Són exemples d’excel·lència, que no fan sinó subratllar la tasca diària d’un consolidat ecosistema de recursos i entitats que dia a dia treballen a Sant Boi sense descans per promoure el benestar emocional, prevenir i donar resposta a les necessitats de les persones que avui o demà poden necessitar ajuda.

Salut González
regidora

Què hi ha que determini més les nostres rutines que l’inici del curs escolar?

Aquests dies, després de les vacances i les activitats de lleure educatiu, els carrers de la nostra ciutat es tornen a omplir de motxilles que acompanyen a milers d’infants, adolescents i joves que comencen el nou curs escolar! Amb ganes, nervis i il·lusió, les aules es tornen a omplir de rialles, emocions i retrobades; de converses sobre allò que hem viscut aquest estiu; de nous inicis que sovint esdevenen motiu d’incertesa...; en definitiva, de la vida del món educatiu i, alhora, del retorn als horaris, a les rutines, als vincles tan importants...

Els àmbits educatius que tot just es reactiven: les escoles, els instituts, els centres oberts, el lleure, els espais esportius i artístics, ... esdevenen entorns essencials en el creixement d’infants i joves, en tant que són espais que acompanyen activament en el desenvolupament de totes les seves dimensions vitals.

També és l’hora dels adults! Per descomptat, és responsabilitat dels adults que envolten la infància: famílies, equips educatius de l’àmbit formal i no formal, Administracions i referents polítics, ciutadania en general…, el fet de garantir el dret fonamental a l’educació. Per tant, a les nostres carpetes de “deures”, no podem obviar temes essencials com ara: la mirada inclusiva, la lluita contra la segregació, el treball contra el bullying, l’orientació escolar, l’accessibilitat universal a les propostes educatives...

Que tinguem totes i tots un bon inici de curs!

Maria Valencia
regidora

• erc@santboi.cat
• Facebook: https://www.facebook.com/esquerra.santboi
• Twitter: https://twitter.com/esquerrasantboi
• Instagram: https://www.instagram.com/nousantboi/

Encetem de nou els mesos més calorosos de l’any, i ho fem amb temperatures anormalment altes per l’època. Enguany, per sort, els pantans tenen aigua i no caldrà patir per restriccions. Tot i així, això no ens pot fer abaixar la guàrdia davant d’un bé essencial com és l’aigua.

L’estiu és, per definició, l’època de més consum, i també la de més afluència turística. Barcelona i la seva àrea metropolitana ja es troben al límit, i un dels factors determinants és la pressió d’un turisme massiu que afecta greument la societat: l’habitatge, el comerç de proximitat, el consum de recursos com l’aigua i l’energia, la mobilitat i la cohesió social en són exemples. Davant d’aquesta situació, la resposta que rebem és la proposta d’ampliació de l’aeroport: passar dels 55 milions als 80 milions de passatgers anuals. Una aposta que no fa sinó aprofundir en els efectes negatius del turisme desmesurat. Paral·lelament, s’amenacen espais naturals com la Ricarda i el Remolar, i es proposa sacrificar sòl agrícola per compensar la destrucció ambiental. Tot concentrat, un cop més, al delta del Llobregat. I res a la resta del país.

Des d’Esquerra ens oposem frontalment a aquest model de suposat desenvolupament territorial. A Sant Boi, ja n’estem patint les conseqüències: més pressió urbanística i una pèrdua constant de qualitat ambiental. Encarem un nou estiu amb onades de calor, tot promovent la creació de refugis climàtics mentre es persevera en un model que ens ha portat fins aquí. Continuarem treballant per un futur més just, sostenible i equilibrat, on puguem gaudir del nostre entorn sense sacrificar el benestar de les generacions futures.

Bon estiu a tothom!

Jaume Sans,

regidor

La problemàtica de l'habitatge a Sant Boi, com a municipi tensionat, és similar a moltes ciutats catalanes. Els preus de compra i lloguer han pujat molt, dificultant l'accés a persones joves i amb ingressos mitjans o baixos. Factors com la manca d'oferta d'habitatges, especulació immobiliària i demanda a zones properes a Barcelona contribueixen a aquesta situació. S'han de considerar diverses mesures municipals per abordar aquests reptes.

En primer lloc, és essencial promoure la construcció d'habitatges protegits, a priori a nivell públic, i quan s’escaigui a través de la col·laboració entre el sector públic i privat. Això augmentaria l'oferta i reduiria la pressió del mercat. En segon lloc, cal potenciar la rehabilitació d'edificis desocupats per augmentar la disponibilitat sense expandir noves àrees urbanístiques ni esgotar recursos.

L’arribada de la regulació del mercat de lloguer és clau: establir límits als augments abusius i garantir contractes de llarga durada oferiria estabilitat als inquilins. També caldria incentivar fiscalment els propietaris que ofereixin lloguers assequibles.

Cal fomentar la conscienciació ciutadana sobre el dret a l'habitatge, a través de campanyes d'educació per informar sobre drets i programes d'ajuda, promovent un marc d'habitatge més equitatiu. Esquerra, treballem per implementar aquestes propostes com crear un Pla Local d’Habitatge. Com recollia la moció aprovada al març. Desitgem que gaudiu de les Festes de Barri i d’una bona revetlla de Sant Joan!

Joan Ros,

regidor

En darrera sessió del ple, Esquerra Sant Boi vam presentar una moció per la creació d’un servei diari d’autobús entre la nostra ciutat i la Universitat Autònoma de Barcelona, la qual es va aprovar en rebre el suport unànime dels grups polítics: ja tocava, ho celebrem, agraïm el suport i ens n’alegrem molt pel conjunt de la nostra ciutadania!

De l’alumnat universitari que estudia fora de la ciutat, un 10% es desplaça cada dia fins l’Autònoma, a més de qui s’hi desplaça per treballar-hi, i, fins avui dia, això suposa per totes aquestes persones invertir, només en els desplaçaments amb transport públic, 3 hores cada dia (tres hores cada dia!) per la manca de transport públic directe i eficient entre el nostre municipi i aquesta universitat pública de referència.

Penseu per un moment en tot el que podeu fer en 3 hores... en aquest cas, massa temps perdut i robat cada dia a la conciliació personal i familiar, oi? Amb aquesta aprovació, esperem comptar ben aviat amb una línia d’autobusos que connecti Sant Boi amb la UAB i que faci que la nostra ciutadania no hagi de patir per anar a estudiar o treballar (ben aviat o, si més no, amb un temps menor que el que està suposant comptar amb un nou Ateneu Santboià, una nova biblioteca, nous equipaments sanitaris i sociosanitaris, o una ciutat sense caserna ni línies d’alta tensió).

Cal impulsar Sant Boi i, sens dubte, seguirem fent-ho... i també cal viure i gaudir Sant Boi, i fer cultura i tradició, així que, en aquest mes tan significatiu per la ciutat, en nom del grup municipal ERC-AM, passegeu, contempleu, escolteu, balleu, canteu, mengeu, beveu, jugueu, apreneu, compartiu, somrigueu, estimeu, il·lusioneu-vos i, en resum, passeu tots i totes molt bona Festa Major!

Mireia Mendoza,

regidora

Arribem al mes d’abril amb un nou pla de mobilitat urbana aprovat i, suposadament, havent superat l’equador de les obres de la variant B-25, que han causat molts maldecaps a la mobilitat tant d’entrada com de sortida de la ciutat com a la circulació interna.

La ciutadania ha sofert durant dècades el fet no resolt de la variant. Un cop acabades les obres, caldrà revisar com ens movem dins la ciutat, especialment al centre històric: accessos, voreres estretes, carrers convertits en vies de sortida... És urgent millorar la mobilitat i l’entorn urbà sense més demores.

I per fer-ho, cal mantenir la ciutat neta i endreçada. El manteniment de l’espai públic és responsabilitat de tots, però l’Ajuntament ha de donar exemple, i això no sempre és així: paviments deteriorats, plafons malmesos, espais bruts… Sovint trobem aquest desordre al carrer.

També volem recordar la importància de la llengua i la cultura. La nostra proposta de donar suport a l’escola en català a les comarques nord-catalanes a través de la Bressola va ser rebutjada, només comptant amb els nostres vots. Un dels objectius del neofeixisme és la desaparició de la diversitat cultural i lingüística. Ho veiem allà on manen, sigui a València, Balears o Catalunya Nord. Avui defensar la llengua catalana és lluitar contra l’extrema dreta.

Defensem-la parlant, llegint i gaudint-la amb Sant Jordi.

Bona Diada!

Jaume Sans
regidor

Quan el poble es mobilitza és evident que els poder públics no estan garantint els drets socials de l’estat del benestar. I aleshores sentir no és suficient: cal escoltar. Cal escoltar per poder comprendre i sentir empatia, per poder reflexionar, analitzar i actuar adequadament i amb els millors fonaments, que són els dels clams populars.

I escoltar és un gran primer pas, però evidentment els reclams de la ciutadania han de transcendir d’aquesta escolta, per activa que sigui, perquè el poble necessita solucions a problemes vitals. I què fàcil és dir “seguirem buscant atendre el problema” quan no has d’escollir entre pagar el lloguer o menjar, o entre això darrer o pagar una consulta privada quan et trobes en una emergència que el sistema de salut pública no ha pogut atendre...

I què llunyans queden els problemes per qui es pot, i opta per fer-ho, assignar un salari que depassa, amb escreix, les necessitats d’una immensa majoria! ERC -Sant Boi aplaudim que el poble es mobilitzi davant les adversitats: indica que és un poble viu i que no claudica.

El que resulta desolador és que les mobilitzacions s’hagin de perpetuar per manca de solucions fins que, cansat de no ser escoltat, el poble es desmobilitza. Especialment aquestes setmanes, el poble santboià clama pels drets, reconeguts però no garantits, a un habitatge digne i a un sistema de salut pública suficient i adequat; i clama pel dret, també reconegut però malauradament encara no garantit arreu, a la igualtat efectiva entre dones i homes.

I ERC sempre estarem alçant el puny al costat del poble (perquè som poble!) i estenent la mà per mirar d’ajudar. El poble clama i clama... i quan escolta i actua el govern?... Massa injustícia social i molta feina per fer per combatre-la.

Mireia Mendoza
regidora

Fer i aprovar uns pressupostos correspon a la formació política que lidera la ciutat. Aquests responen al seu programa polític així com de la voluntat de negociació i entesa amb la resta de formacions polítiques. A la pàg. 20 exposem el perquè del nostre vot contrari. Un element bàsic és els temps per negociar-los: la llei preveu que cal presentar una proposta inicial abans del 15 d’octubre i això no passa mai a Sant Boi. Hem reclamat aquest incompliment i intervenció ens ha donat la raó. Calen bons pressupostos que donin resposta a les necessitats, i cal fer-los quan toca, respectant els terminis.
Jaume Sans

Votació: EN CONTRA

Esquerra Republicana ha manifestat la seva oposició als pressupostos presentats per al 2025, i les raons són evidents. En primer lloc, aquests pressupostos no reflecteixen les prioritats ni les necessitats que defensem com a grup municipal.

En segon lloc, durant el seu procés d'elaboració, ha faltat un diàleg real amb les forces polítiques que representem les santboianes i santboians.

Lluitem per polítiques que atenguin les necessitats de la població, com la millora de l'accés a l'habitatge, els serveis socials, l'educació pública i la sanitat.

A més, volem subratllar la importància de poder presentar propostes amb un temps adequat.

Aquesta participació activa dels grups polítics és fonamental per construir uns pressupostos que responguin a les necessitats de Sant Boi. Lamentem que el procés d'elaboració hagi estat tancat, ja que creiem que el debat és clau per aconseguir resultats positius per a la nostra ciutat. Esquerra Republicana continuarà defensant els interessos de la ciutadania i treballant per garantir que els pressupostos reflecteixin les necessitats de la ciutat i continuarem treballant en la defensa dels drets i les necessitats de la població.

Per acabar, continuarem vetllant per la ràpida finalització de la variant.

Joan Ros
regidor

Encarem el desembre tot fent balanç de la fei- na feta al llarg de l’any. Desenes i desenes d’actes, trobades, reunions amb entitats i persones d’arreu de la ciutat, per tal de copsar-ne les necessitats, inquietuds i anhels. Som una ciutat amb molta vida social i sovint no en som prou conscients. Un Sant Boi amb un potencial per créixer com a comunitat, sempre que l’acompanyi un ecosistema on l’ajuntament sigui el desllorigador.

Per això calen inversions, apostes de futur que cal anar aterrant; des de la millora dels suports econòmics a les entitats, la reducció de la burocràcia amb l’administració, a l’arribada d’espais i equipaments adequats a les necessitats d’aquesta comunitat activa que és la nostra ciutat.

Això no es reflexa en la proposta de pressupostos per al 2025, motiu suficient per no donar-los suport.

Desembre va lligat a la festa Major d’hivern, la fira de la Puríssima. És una mostra de la potencialitat de la ciutat. Un aparador del que som, del que hem estat i del que volem ser com a ciutat davant la resta del país. Gaudim-la!

El proper 2025 està previst que finalitzin les obres de la variant, la B-25. Una millora llargament esperada. La seva posada en funcionament ha de significar l’arribada d’altres millores també llargament esperades: a la façana històrica o repensar la mobilitat interna.

Esperem que sigui així, com esperem des d’Esquerra Sant Boi que tingueu unes bones festes de Nadal i un millor 2025, on davant les incerteses, l’esperança i el desig de respecte i pau s’estenguin arreu.

Jaume Sans
regidor

Esquerra Sant Boi som plenament conscients dels problemes d’habitatge que la societat patim avui dia. Reconegut com a dret fonamental que hauria d’estar atès des de les administracions públiques, segueix sent un assumpte no resolt que deixa desprotegida gran part de la població: per una banda, les persones que, amb les condicions de vida actuals, no poden assumir el cost d’un habitatge; per altra banda, tothom qui, tot i assumir aquest cost, els suposa una greu afectació a l’economia i el benestar general per l’alt percentatge de diners que han de destinar a pagar l’habitatge en detriment de l’atenció a altres necessitats bàsiques.

I atès que els governs encara no han estat capaços de donar compliment al dret a l’accés i el gaudi d’un habitatge digne, Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) i altres partits d’esquerres han volgut tirar endavant iniciatives, entre altres, per, si més no, regular els preus dels lloguers, actualment abusius i perjudicials per qui menys té i més necessita.

Però aleshores venen les dretes, totes, les mateixes que defensen lleis que reconeixen el dret de tothom a l’habitatge, i tornen a boicotejar tot intent de millora social... i, mentrestant, els qui diuen conformar “els governs més progressistes de la història”, fan equilibris per no semblar ni molt molt, ni tan tan... però ni es pot boicotejar el dret a l’habitatge, ni es pot ser gris i predicar bones paraules sense dur a terme accions efectives: l’habitatge no és un luxe, és una necessitat; menys paraules buides i més fets, menys enriquiments de minories i més sostres per tothom.

Com a colofó: arribem a un altre 25N amb la tristesa als ulls i el cor colpit... no ho estem fent bé com a societat.

Mireia Mendoza
regidora

La importància d’un urbanisme comercial ben dissenyat a Sant Boi es fonamenta en la creació d’un entorn amable que fomenti el comerç de proximitat. En un món cada cop més digitalitzat, és essencial que les ciutats preservin i potenciïn la seva identitat local, i això passa per valorar el comerç que dona vida als barris.

Un urbanisme comercial que tingui en compte les necessitats dels veïns ajuda a crear espais agradables i accessibles, on la gent pugui passejar, socialitzar i comprar. La configuració de places, carrers per a vianants i zones verdes no només millora l’estètica de la ciutat, sinó que també convida la ciutadania a explorar i comprar en comerços locals. Així, es genera un cercle virtuós que enforteix l’economia local i fomenta la cohesió social.

A més, un urbanisme amable promou la sostenibilitat. La creació de rutes de mobilitat sostenible, com carrils bici i zones amb un trànsit baix, facilita l’accés als comerços sense necessitat de vehicles, reduint així la contaminació i fomentant un estil de vida més saludable.

Finalment, és crucial que les administracions locals impulsem polítiques de suport al comerç de proximitat. Això inclou la promoció d’esdeveniments, mercats i iniciatives que connectin els ciutadans amb els comerciants. En definitiva, un urbanisme comercial i una ciutat amable a Sant Boi són eixos imprescindibles per garantir un futur sostenible i dinàmic, on el comerç local pugui florir i la ciutat esdevingui protagonista del seu propi desenvolupament.

Joan Ros
regidor

I niciem el mes de setembre amb el tradicional Aplec de Sant Ramon, i ja en van 87 edicions, el que es considera l’inici de l’activitat social i política de la nostra ciutat.

Des d’aquesta talaia privilegiada que ens ofereix el Montbaig podem contemplar els canvis que s’han produït sobre el territori des del darrer aplec: amb un estiu amb les obres afectant la mobilitat santboiana, l’evolució de la variant, la B-25, avança a bon ritme; després d’anys de reivindicacions encarem, segons la previsió, el darrer any de treballs en què definitivament ha de quedar resolta per així donar pas a definir i aterrar col·lectivament com ha de ser tota la façana històrica de Sant Boi. Esquerra seguirem amatents a aquesta definició d’un espai com és el sector de la Parellada-Oasis.

Alhora, també podem veure un paisatge on la pressió urbanística es fa palesa amb grues arreu; aquests anys caldrà saber gestionar molt bé les necessitats d’habitatge, que han d'anar de bracet amb la preservació del territori.

Setembre pren encara més força com a sinònim d’inici de la vida política per una altra data, la Diada Nacional, la qual té un significat especial a la nostra ciutat com a referent a nivell de país.

La preservació dels trets nacionals, en especial l’impuls de la llengua catalana com a element de cohesió, ha de ser l'aglutinador en una societat cada cop més diversa. Aquí és important l’actuació de l’Ajuntament, que ha de ser exemple en tot allò que fa (i seguirem vetllant perquè així sigui), però també és indispensable l’actitud de cadascú de nosaltres en utilitzar-la, posant-la en valor amb aquest ús en el nostre dia a dia.

Jaume Sans
regidor

• partidopopularsantboi@gmail.com
• Facebook: https://www.facebook.com/profile.php?id=100080747624622
• Instagram: https://www.instagram.com/pp_sant_boi/

En el pasado pleno municipal, el gobierno local colgó medallas al gobierno central por ser el adalid del “progresismo”. Aplausos, sonrisas y logros inflados como globos. Qué conmovedor.

Pero mientras aquí reparten palmaditas, allá en Madrid, el progresismo real –el de Sánchez y su troupe– escribe su propio manual de ética… a la carta. ¿Memoria histórica? Claro. Pero que no falte la amnesia selectiva con casos como el de Koldo García, asesor estrella de Ábalos, implicado en una trama de comisiones. ¿Y qué me dicen de Tito Berni, el ya célebre protagonista del “caso Mediador”, donde se mezclan sobornos, prostitutas y corrupción con una naturalidad pasmosa? O Santos Cerdán, imputado por delitos de organización criminal y cohecho.

Todo muy “progre”, eso sí. Como también lo es que por primera vez en España el fiscal general del Estado haya sido imputado por haber, presuntamente, filtrado documentos bajo “instrucciones” de Moncloa. O utilizar el CIS como agencia de propaganda electoral. Y no hablemos de sus socios, quienes, lejos de respaldar al PSOE por auténticos ideales progresistas, buscan cómo salvarse de semejante naufragio mientras aprietan a Sánchez para sacarle el máximo rédito posible.

En septiembre veremos si este circo de saldo ha dejado alguna lección o si el gobierno político sigue siendo el mismo de siempre: un teatro donde los protagonistas cambian (o se multiplican), pero el guion no. Mientras tanto, nosotros seguiremos trabajando por contribuir a devolver el prestigio de la política y la calidad de vida a su gente, porque en eso sí que se mide el verdadero progresismo.

Natalia Ortega,

regidor

Cada día, vemos cómo muchos usuarios circulan por aceras, pasos peatonales y zonas restringidas, poniendo en riesgo la seguridad de peatones, niños y personas mayores. La normativa establece límites claros para su circulación, pero la falta de control y sanciones efectivas fomenta la impunidad y el caos en nuestras calles.

Es imprescindible que se refuercen los controles y que se actúe con firmeza contra quienes incumplen las normas, garantizando así la convivencia y seguridad de todos. La movilidad sostenible es importante, pero debe hacerse con responsabilidad y respeto por las normas.

Desde el Partido Popular, pedimos una mayor vigilancia, campañas de concienciación y sanciones ejemplares para quienes incumplen la ordenanza.

Solo así lograremos que los patinetes no sean un problema, sino una opción de movilidad segura y respetuosa. La pasividad no puede seguir siendo la respuesta; la seguridad y el bienestar de nuestros vecinos deben ser siempre la prioridad.

Natalia Ortega,

regidora

Con gran ilusión, desde el Partido Popular anunciamos que en el próximo  pleno de mayo llevaremos una moción al Pleno para declarar el día de Sant  Jordi como festivo local en Sant Boi de Llobregat.  

Esta festividad, profundamente arraigada en nuestra cultura y tradición,  simboliza mucho más que la entrega de libros y rosas: representa la magia de  compartir, la valentía de regalar y la alegría de conectar con nuestras raíces.  

En un día en el que todo vibra distinto, sin necesidad de grandes gestos, se  comparte una energía especial que nos recuerda la importancia de lo pequeño  y lo auténtico.

Sant Jordi es además patrón de Cataluña, y la celebración de este día  constituye una manifestación cultural, histórica y social que fortalece la  cohesión social y fomenta nuestra identidad. Por no hablar de que la  declaración de este día como festivo contribuirá a potenciar y promocionar la  cultura, la economía local y el impulso de nuestras tradiciones.

Por ello, consideramos que reconocer oficialmente esta festividad en nuestro  municipio es un paso necesario que daría respuesta además a una gran  demanda social. También elevaremos esta propuesta al Parlamento de  Cataluña, para que el Día de Sant Jordi pueda ser reconocido como festivo en  toda la comunidad autónoma.  

Porque celebrar nuestra cultura es apostar por un futuro lleno de identidad, orgullo y unión.

Natalia Ortega,

regidora

 bril es un mes lleno de vida que nos invita a celebrar nuestras tradiciones y a reflexionar sobre el futuro de nuestra comunidad. Quiero comenzar destacando la reciente Festa de la Carxofa, un evento que no sólo resalta la riqueza de nuestra gastronomía, sino que también pone en valor el esfuerzo de nuestros agricultores.

Sin embargo, quiero hacerme eco de una realidad preocupante: la creciente crispación que sienten nuestros agricultores ante los reiterados robos de sus frutos. Recientemente, han sufrido la pérdida de 1.000kg de alcachofas, a pocas semanas de este gran evento de ciudad, un golpe devastador para aquellos que trabajan con dedicación para llevar lo mejor de nuestra tierra a la mesa.

Es inaceptable que tengan que llegar a plantearse hacer rondas de vigilancia nocturna para proteger su trabajo. Esta situación no sólo afecta su economía, sino que también pone en riesgo la continuidad de una tradición agrícola que es parte de nuestra identidad.

Desde el PP hacemos un llamado urgente al gobierno municipal para que destine recursos y medidas efectivas que garanticen la seguridad de nuestros campos y apoyen a los que lo cultivan.

No podemos permitir que el miedo y la inseguridad ahoguen el esfuerzo y la capacidad de desarrollo de un sector tan preciado como lo es el primario. La protección de nuestros campos es una responsabilidad compartida y debe ser una prioridad.

Hagamos de Sant Boi un lugar donde agricultura y tradición sigan floreciendo en paz.

Natalia Ortega
regidora

Al Partit Popular tenim un posicionament molt clar envers Europa i sens dubte, hem de trencar amb els qui des de dins, la volen fer caure.

Europa no es rendirà. No ho va fer a la pitjor crisi econòmica ni quan ens va confinar la pandèmia. Tampoc ho farà ara que la nostra seguretat, competitivitat i lideratge global estan en joc.

Ara el futur s’escriu amb intel·ligència artificial, amb innovació, amb energia, amb menys burocràcia. Però hi ha principis als quals com a Partit, no renunciarem mai.En ple segle XXI, Europa més que mai ha d’actuar amb intel·ligència i diplomàcia. Intel·ligència per a continuar sent lliures front tercers que volen destruir-nos; i diplomàcia, perquè els problemes no se solucionen trencant amb els nostres socis atlàntics com pretén Pedro Sánchez, però tampoc sent còmplices de l’asfíxia a la nostra agricultura i indústria.

Hi ha qui a aquest posicionament, li diu ser equidistant.

Jo li dic: tenir vocació europeista, compromís amb la llibertat, amb la democràcia i amb els principis i valors que defensa la Constitució. Jo li dic tenir valors de centre reformista, de vetllar per l’interès general i de defensa de l’estat Social i Democràtic de Dret i jo li dic tenir sentit comú (el menys comú dels sentits, això sí).

Europa va construir el seu lideratge amb el comerç i la cooperació, no amb el conflicte i l’aïllament. Hem de tornar a ser un continent competitiu i segur, i això significa estat de dret, defensa i fronteres. Més Europa? Sí. Més Sánchez? No, gràcies.

Natalia Ortega
regidora

Unos presupuestos municipales deben ser algo más que “unos buenos presupuestos”. Sólo con eso, no es suficiente. Deberían ser ilusionantes y ambiciosos: la herramienta mediante la cual se diese respuesta a las demandas de la ciudad. Hay mucho por hacer, y los últimos presupuestos aprobados no reflejan esos compromisos pendientes. Nuestros vecinos están esperando más seguridad en las calles, ayudas reales para el acceso a la vivienda, acondicionamiento de zonas de aparcamiento y nuevas zonas en las que aparcar, la rehabilitación del cementerio municipal, y un sinfín de mejoras que, desgraciadamente, este año tampoco llegarán.
Natalia Ortega

Votació: ABSTENCIÓ

L a proliferación de patinetes eléctricos ha suscitado un debate urgente sobre la movilidad urbana y la seguridad. Aunque estos vehículos representan una alternativa sostenible y ágil para desplazarse, su uso descontrolado ha generado problemas de convivencia y seguridad vial.

Es fundamental recordar que los patinetes eléctricos deben cumplir con diversas normativas. Sin embargo, muchos de ellos circulan con total impunidad por las aceras, superando la velocidad máxima permitida y poniendo en riesgo a los peatones. Además, es común observar a sus conductores sin señalizar los cambios de trayectoria, sin el casco obligatorio y, en ocasiones, utilizando auriculares o incluso compartiendo el vehículo con otra persona.

A pesar de que existe una ordenanza municipal que regula el uso de estos vehículos, me pregunto hasta qué punto se garantiza su cumplimiento y si se están aplicando sanciones efectivas para prevenir la reincidencia de estos comportamientos irresponsables.

¿Qué tal un replanteamiento? Que los patinetes eléctricos circulen con matrícula y tengan un seguro obligatorio, (pues cada vez es mayor el número de vehículos de este tipo involucrados en accidentes), o que se utilicen las cámaras de la ciudad para monitorear su uso y detectar así comportamientos peligrosos, (lo que permitiría una respuesta rápida ante infracciones y una clara reducción de la siniestralidad).

Sant Boi necesita encontrar el reequilibrio entre la movilidad sostenible y la garantía de la seguridad de todos los ciudadanos. Solo así podremos disfrutar de una ciudad más segura y accesible para todos.

Natalia Ortega
regidora

Les festivitats nadalenques s’acosten, un any més.

Des d’ara fa unes setmanes, la nostra ciutat s’ha engalanat de llums i brillantor, i uns aires de màgia i esperança ens envolten. Són unes dates especials, no hi ha dubte: la nostra tradicional fira d’hivern, els aparadors dels nostres comerços decorats amb cura i detall i la flaire de les tradicions nadalenques emplenen els carrers de Sant Boi.

Els Nadals, són una època per a compartir, per gaudir de la companyia dels nostres estimats. Mantinguem encesa l’espurna de l’alegria que ens uneix i ens recorda allò que realment importa: la família, els amics, la comunitat.

És un moment perfecte per a reflexionar sobre els aprenentatges que ens ha deixat l’any que ha passat i per a somiar amb el que ens portarà el 2025. Cal mirar endavant amb optimisme, doncs cada any porta amb si la promesa de noves oportunitats. També reptes significatius: residus urbans, mobilitat urbana, infraestructures, en són només alguns d’ells, i continuarem treballant des de la nostra posició amb un gran sentit de la responsabilitat per a assolir-los amb nota.

L’autèntic tresor dels Nadals són els valors humans. L’amor, la solidaritat i la fraternitat: pensem-hi en aquestes dates una mica més en aquests valors i no ens oblidem del que és important de debò a la vida.

Des de campanyes de recollida d’aliments, fins a ajudar a creuar a una persona gran el pas de vianants, cada acció compta.

Aquest Nadal fem entre tots, de la nostra ciutat, la millor de les ciutats.
Bon Nadal i feliç any nou.

Natalia Ortega
regidora

La ley ha dejado a los ayuntamientos de todo el país, incluyendo el de Sant Boi, la responsabilidad de diseñar la nueva tasa por generación de residuos, y lo ha hecho sin marcar unos criterios claros, de manera que debe ser cada municipio quien tiene que improvisar su propio sistema de recaudación.

Aunque la propuesta del gobierno de Sant Boi cumple con la ley, se configura como una solución básica y llena de interrogantes. Por ejemplo, que tengan que usarse tarjetas para abrir los contenedores. Esto plantea problemas prácticos para los que no se ha previsto solución alguna: ¿qué pasa si perdemos la tarjeta?, ¿o si la olvidamos?, ¿cómo puede afectar a nuestros mayores que se necesite una tarjeta para abrir un contenedor? Auguro bolsas en las aceras y malestar generalizado.

Tendremos dos tarifas, la básica y la reducida. Esta última aplicable para aquellos que en un año, abran 40 veces o más el contenedor (un vecino “tipo” cumpliría con este objetivo en unos 3 meses). Pero, si el objetivo final de esta ley es crear un incentivo económico hacia la separación de los residuos, ¿qué incentivo tendrá el resto del año este vecino “tipo”? 0.

A no ser que sea por auto concienciación, que atendiendo al % actual de participación en el reciclaje que tenemos, sabemos que en una amplia mayoría no va a ser.

Desde el Partido Popular, hemos propuesto que esta tasa, (insistimos, de obligado cumplimiento por la ley) no sea dual sino regresiva, de tal manera que a más aperturas, menos impuesto, fomentando así la cultura del esfuerzo, premiando a quien hace las cosas bien y maximizando la participación y el reciclaje.

Natalia Ortega
regidora

Como Portavoz del Partido Popular quiero expresar mi preocupación y mis reflexiones sobre la reciente convocatoria de subvenciones para ayudar a las personas que viven de alquiler. Si bien es loable que el Ayuntamiento busque apoyar a nuestros vecinos, me temo que esta medida, aunque bien intencionada, se queda corta ante la realidad que enfrentan muchas familias.

El principal requisito, que el alquiler no supere los 850€, resulta problemático. Se trata en la práctica, de un obstáculo casi insalvable. Con un precio medio de la vivienda en alquiler que ronda los 1.200€ en nuestro municipio, encontrar una opción que cumpla con esta condición se convierte en una tarea casi imposible para muchas familias. Esta situación nos lleva a preguntarnos: ¿realmente estamos abordando el problema del acceso a la vivienda de manera efectiva?

¿Ofrecer ayudas? Fantástico, pero con coherencia. Con adecuación a las condiciones de mercado, pues en caso contrario, se corre el riesgo de que queden completamente diluidas y no sólo no ayuden, que es su finalidad en último término, sino que cabreen a los vecinos que están en dificultades de acceso a una vivienda en alquiler al sentir que se les está tomando el pelo.

Escuchar a los ciudadanos y trabajar en políticas que realmente impacten en sus vidas.

Cabría pensar en un replanteamiento de enfoque que garantizase que todos los vecinos de Sant Boi puedan acceder a una vivienda digna.

Natalia Ortega
regidora

En el acto de firma del acuerdo entre el PSC y ERC del mes de agosto organizado por el Govern de la Generalitat para la investidura de Salvador Illa, se optó por saltarse el protocolo institucional y no colocar la bandera de España. Un gesto que puede parecer simbólico, pero que sin duda tiene profundas implicaciones para nuestra convivencia y el respeto a la diversidad que caracteriza a nuestra sociedad.

La bandera de España no es solo un símbolo nacional; representa la unidad y la diversidad de todos los españoles, incluidos los catalanes. Es un emblema que debe ser respetado y visible en todos los actos públicos, especialmente en aquellos que buscan construir consensos y avanzar en política. Al no ponerla, se envía un mensaje de exclusión y división que no contribuye a la cohesión social que tanto necesitamos. Los miembros de Gobierno de una región, deberían ser los primeros en promover siempre la inclusión y el respeto hacia todos los símbolos que la representan y no sólo en las sesiones plenarias de las distintas instituciones y órganos de gobierno local, con ambas banderas tras las espaldas, sino en cualquier lugar o acto en el que se esté representando a sus ciudadanos. Ignorar la bandera de España en un acto oficial es un paso atrás en la construcción de un futuro donde nos sintamos parte de una misma nación. Es fundamental que los líderes políticos actúen con responsabilidad y fomenten el diálogo y el respeto. La política debe ser un espacio de encuentro, no de confrontación.

Desde el PP, seguiremos defendiendo la unidad y el respeto a todos los símbolos que nos representan. Solo así podremos avanzar juntos hacia un futuro mejor para Cataluña y para toda España.

Natalia Ortega
regidora

• voxsantboi@gmail.com
• Instagram: https://www.instagram.com/vox_stboi/

El negacionismo es el verdadero motor de la ciencia: Cuando una teoría triunfa, se intenta rebatir constantemente con teorías alternativas. Ninguna verdad se da por absolutamente cierta. Es curioso que la disciplina humana que más se acerca a la verdad, lo haya conseguido precisamente a base de ponerla en duda. Para ser científico hay que ser negacionista.

Sin embargo, vivimos ahora tiempos en que las teorías científicas que desagradan a la izquierda gobernante son perseguidas, se censuran conferencias en universidades y artículos en revistas especializadas, e incluso se llega a ir contra las personas que las proponen.

Desde un punto de vista científico riguroso, ello invalida o como mínimo pone bajo seria sospecha precisamente las teorías que se pretende imponer, como esa de que existe un cambio climático y que el causante de ese cambio es la actividad humana.

Se ha convertido en pecado mortal (y lo de mortal no es exageración) afirmar cosas como que las temperaturas terrestres siguen las variaciones que tiene últimamente la actividad solar, o que ciertos medicamentos que todos sabemos puedan tener efectos secundarios graves.

Desde el momento que la censura se aplica a gran escala en el campo de la ciencia, ya no se puede argumentar que nada se haya demostrado científicamente. De hecho, ya ni siquiera se puede hablar propiamente de ciencia, sino en todo caso de una especie de religión. Negacionista ahora significa infiel. Plantear dudas es de derechas.

Juan José García,

regidor

Permanentemente se vigilan y controlan todos y cada uno de los componentes de la red eléctrica, por pequeños que sean. Es imposible que no se sepan los motivos del reciente apagón.

Resulta lógico por tanto que Portugal no haya creído las explicaciones de España. Si las creyese no habría planteado una investigación por parte de la Comisión Europea. A ver si se contentan con el grupo de trabajo conjunto ofrecido por Sánchez. (Lo de grupo es verdad, lo de trabajo...)

Hay quien dice que el gobierno hasta tiene el deber de no divulgar la causa, y argumentar eso incluso podría llegar a valer de cara a la opinión pública. Pero seguramente no de cara al gobierno portugués.

Su interconexión con España ha perjudicado a Portugal, y la interconexión con Francia ha perjudicado a España. Urge replantear muy seriamente los objetivos de interconexión eléctrica de la Unión Europea. A las islas les favoreció estar aisladas.

También se sumó el bajo grado de preparación de nuestras gobernantas, puestas en cargos de responsabilidad para cumplir cuotas de género. Mujeres florero elegidas no por lo que valen sino fundamentalmente por su sexo.

Y de nada sirven los más de mil asesores a sueldo de la presidencia en todo tipo de temas: Falsos expertos nivel Jessica Rodríguez.

Los venezolanos que viven aquí están alarmados. En su país también pensaban que nunca se llegaría al racionamiento de agua y luz, pero se llegó, y relatan que todo comenzó un día así.

Juan José García,

regidor

Las recién terminadas obras en la calle Balmes tenían como principal objetivo eliminar plazas de aparcamiento público.

Quienes mandan en Sant Boi ya poseen todos vehículos eléctricos y parking privado con toma de corriente, y ahora les molesta el populacho con sus viejos cacharros contaminantes. Quieren eliminarlos.

En esa línea va también la Zona de Bajas Emisiones y el Plan de Movilidad Urbana que el consistorio acaba de aprobar con la única oposición del Grupo Municipal VOX.

Restringiendo el aparcamiento consiguen indirectamente restringir la circulación. Se trata de limitar al máximo nuestra libertad de movimiento. En ese mismo sentido, Europa ha abolido las fronteras estatales de cada país pero ha establecido varios miles de fronteras disimuladas, una para cada pueblo y ciudad. El paso fronterizo se ha sustituido por una señal de tráfico y el derecho de paso por una multa, o por un simple recargo al hacer noche de hotel.

Coartando la circulación también se logra a la larga eliminar el pequeño comercio, porque en las grandes áreas comerciales el aparcamiento es libre. Estaría interesante si también el Alcampo se hiciese zona azul...

Estos llamados "pijoprogres" -ricos de izquierdas defensores de las grandes multinacionales- nos están quitando las libertades básicas para que comencemos a pagar por ellas, y la libertad de circulación es un derecho fundamental.

Guste o no, la única esperanza es VOX. Mientras tanto, disfruten ustedes lo votado.

Juan José García,

regidor

La vivienda es cara porque es escasa, y seguirá siéndolo mientras la gente siga pensando que edificar es malo.

Dejando aparte si realmente fue justificado o no, hace años unas grandes operaciones de propaganda consiguieron implantarnos en el cerebro las ideas "crecimiento urbano descontrolado", "ciudades dormitorio", etc.

Eso, unido al profundo error de creer que todo lo malo debe hacerse delito, ha terminado haciendo que el delito sea la libertad. En este caso, la libertad de construir. Como unos errores conducen a otros, el resultado ahora es una contradicción: Desear que se edifique lo menos posible y a la vez que la vivienda fuese asequible.

La única salida aceptable para esos retorcidos prejuicios morales -vivienda de promoción pública- no irá destinada a nuestra juventud, porque se adjudicará preferentemente a colectivos vulnerables. En otras palabras, los inmigrantes siempre tendrán preferencia. Vulnerable ahora significa privilegiado.

El interés de quienes gobiernan es ganar votantes fieles, y necesitan dar alojamiento a toda la masa de teóricos futuros votantes de izquierda que de momento van trayendo a hoteles de lujo. Permitirles okupar y delinquir comienza a no ser suficiente para cobijar a todos los que llegan.

Por eso previsiblemente irán en aumento las campañas de prensa publicitando grandes iniciativas de las administraciones en materia de vivienda. Que nadie se engañe creyendo que serán para nuestros nacionales. Para ellos será pagar.

Juan José García
regidor

Una vez, en sus viajes en busca de aventuras por los mares del sur, un galeón pirata descubrió una isla desconocida. Era bastante grande, así que el capitán decidió fondear allí unos días para reponer víveres y agua.

La población indígena resultó ser muy amistosa a la vez que muy escasa, tan solo 10 personas. Por suerte se entendían bien con los traductores nativos que llevaba la tripulación. 

Sin embargo, al pasar los días se hizo evidente algo extraño: Tan solo 4 de ellos trabajaban, dando de comer a los animales, cultivando los campos, ayudando a llevar cosas al barco y sirviendo a los otros 6 en todo. Intrigado, el capitán habló con el cacique de la tribu para saber si es que se trataba de esclavos o quizá cumplían algún tipo de condena. "Son tan libres como todos nosotros. Aquí no hay esclavos ni prisioneros; somos todos iguales, y en la votación democrática que hacemos cada primavera para decidir quienes van a trabajar ese año y quienes no, su voto cuenta igual." Lo que pasaba era simplemente que al ser minoría perdían siempre la votación.

El cacique preguntó entonces por el modo en que se gobernaba el barco. Al enterarse que no era democrático se enfureció. Dijo que ya no eran bienvenidos, y que deberían marcharse. A la mañana siguiente, justo antes de levar anclas, un marinero llegó corriendo al puente de mando: "¡Mi capitán! ¡Se nos acaban de presentar 4 nativos preguntando si les podemos llevar con nosotros!"
Fin

Juan José García
regidor

El tema estrella de los presupuestos de este año fue la nueva tasa de basuras, y seguramente será también un tema estrella este año en las conversaciones de quienes lo tendremos que sufrir. En nuestra opinión -como mínimo- se debiera haber equilibrado con reducciones en otros cobros, pero nunca piensan a favor del pueblo. Nosotros no nos tragamos sus disculpas "Es que viene impuesto desde Bruselas" o "Es ecológico", porque servirían para justificar cualquier cosa Votamos en contra.
Juan José García

Votació: EN CONTRA

Hace poco me tocó sufrir las últimas "mejoras conseguidas" en el transporte público. Tras el retraso de la Renfe en llevarme hasta Barcelona, y un trayecto -extrañamente- sin incidentes en metro, se me ocurrió usar el bus para ir a Sant Boi. Había mucha gente esperando en la parada del X79 de Diagonal, y aunque sé que frecuentemente en esa linea se "saltan" autobuses (y pasan al siguiente) tenía la esperanza que esa vez los pasajeros acumulados fuesen de otra línea. Me equivocaba.

Dentro del autobús, la consiguiente aglomeración, la calefa y el inevitable olor a humanidad durante todo el trayecto me recordaron los tiempos de mi infancia y juventud -tiempos de Franco- cuando la mayoría de viajes en autobús eran así. Pensé que nunca los volvería a ver. Me equivocaba.

Desgraciadamente hay otras cosas -menos anecdóticas- que hoy día también hacen revivir aquella época: La censura en todos lados es ya asfixiante y sigue creciendo. La discriminación (supuestamente positiva) con que las leyes tratan a hombres y a mujeres. La colocación (ojo: también considerada positiva) de personas afines al gobierno dirigiendo instituciones y empresas que en principio debieran ser independientes, etc. etc.

Pensábamos que nunca volverían la censura, la desigualdad ante la ley, el enchufismo oficializado o los transportes públicos abarrotados. Nos equivocábamos.

Dice el refrán: "Después de años mil, vuelven las aguas por donde solían ir".
Pero no han sido mil.

Juan José García
regidor

La legislación de la Unión Europea obliga a España a dinamitar sus embalses. La idea es que hay que volver a permitir que el agua fluya de forma natural, eliminando barreras artificiales. Genial idea...

Fueron más de 30 las pequeñas presas destruídas aguas arriba de las zonas afectadas por las recientes inundaciones. Muchos pequeños embalses son más eficientes retardando riadas que un gran pantano, pero el ecologismo ciego triunfa. La gente demanda más naturaleza, aunque más naturaleza conlleve mayores catástrofes.

Por otra parte, dado que mayores catástrofes significa mayores pérdidas humanas y materiales, solo queda una salida: Asumirlas. La manera de asumirlas es preservar a los gobernantes (con estrategias del estilo "si no me aprobáis los presupuestos no puede haber ayudas") y culpabilizar al pueblo ("no es por quitar embalses sino el cambio climático que vosotros causáis").

La ecología es una ciencia, el ecologismo una religión. No son lo mismo. Como muchas religiones, se basa en una amenaza de fin del mundo, y su deidad -cambio climático- es el motivo y explicación de todas las cosas, da igual sequía que inundaciones, una cosa y la contraria.

Negacionista es su nueva palabra para decir infiel, y para apaciguar a su dios pagano exige sacrificios, subidas de impuestos y restricciones a la libertad. El ecologismo odia la libertad.

Hay religiones que demandan incluso sacrificios humanos, y con lo sucedido el ecologismo acaba de dar ese paso.

Juan José García
regidor

Desde que tenemos representación con dos regidores en nuestro ayuntamiento estamos trabajando a pie de calle: barrios, asociaciones, etc. Es muy importante escuchar las inquietudes de nuestros vecinos. Cada barrio de Sant Boi tiene sus peculiaridades, y atendemos sus reclamaciones transmitiéndolas al gobierno municipal.

Siempre es preferible resolver los problemas sin tener que llegar a presentarlos en los plenos municipales. De esa forma se agilizan los trámites. Como además son normalmente peticiones coherentes y acordes a la ley suelen tener buena acogida por parte del equipo de gobierno.

Actualmente estamos trabajando con los paradistas de los mercadillos que se instalan en nuestra villa para dar en lo posible solución a sus problemas, que no son pocos:

• Impuestos excesivos. Junto con Sant Feliu de Llobregat, los más altos de la zona.
• Competencia desleal, principalmente de paradistas inmigrantes que venden irregularmente ropa de segunda mano (algo prohibido en mercadillos).
• Falta de aseos públicos. Otras poblaciones se los facilitan, a pesar de no tener que pagar tanto como aquí.

El resultado de todo esto es que el número de paradas está disminuyendo progresivamente, lo que acaba perjudicando a todos los samboyanos que terminamos no disponiendo de mercadillos acordes a la categoría de nuestra ciudad. Son cosas de este tipo las que intentamos solucionar en la medida de nuestras posibilidades estando fuera de la Junta de Gobierno.

Jose Algarín
regidor

Decía Heinrich Böll: "Me aburren los ateos, constantemente hablando de Dios". Y uno de los argumentos que más utilizan es "Si Dios existe, ¿cómo permite que haya sufrimiento en el mundo?" Dan así por supuesto que la humanidad por sí sola es incapaz de acabar con las enfermedades, el hambre o la guerra. Que si existe una figura paternal entonces debe encargarse de resolvernos los problemas. Como aquella oración de Homer Simpson mirando al cielo: "Sabes que nunca he creído en ti, pero si estás allá arriba... por favor sálvanos... ¡Superman!".

En lo que no creen -en realidad- es en el hombre.

Curiosamente, el Corán relata que el diablo no creía en el hombre, y ese fue precisamente el motivo por el que se rebeló contra Dios.

Yo en cambio creo en la humanidad. Creo que tenemos el potencial para vencer todos los males, aunque debemos comenzar por querer hacerlo.

En parte por eso he entrado en política: Porque si pensamos que no somos capaces, nunca resolveremos nada. En lugar de ello esperaremos que otros (por ejemplo, desde el Estado) lo hagan por nosotros, pero resulta que los gobernantes "progres" progresivamente han hecho nuestra vida más difícil, no más fácil. Se ha perdido así la fe en los políticos, aunque aún no la fe en los ideales de la izquierda, sin ver que esos ideales actualmente consisten en generar nuevos problemas, no en solucionarlos.

A veces se hace imprescindible abandonar los ideales para poder recuperar la fe en las personas.

Juan José García
regidor

1.Inercia. Durante décadas se nos dijo que la Guerra Fría era contra el comunismo. Ahora sabemos que era contra Rusia. También se nos dijo que el objetivo de la Unión Europea era impedir futuras guerras en Europa. Ahora vemos que el objetivo era formar una gran alianza para preparar una guerra aún mayor.

2. Ideología. El gobierno ruso actual no es progre. No obedece las agendas globalistas. Encima son cristianos y blancos, y por tanto vistos como enemigos por quienes ahora controlan occidente.

3. Poder. Una guerra sirve para justificar cualquier cosa, desde nuevos impuestos hasta dejar de celebrar elecciones.

4. Elitismo. Hace años que los poderosos nos vienen diciendo que es urgente reducir la población mundial. No es conspiranoia cuando repetidamente te lo dicen en la pura cara. Es evidente que la guerra nuclear ya no se ve hoy como algo tan malo. Esta es una diferencia con el pasado muy importante y novedosa.

5. Economía. Por un lado, un suicidio colectivo total o parcial es en general una salida frecuente cuando un grupo humano entra en una situación económica a la que no se ve salida: deuda pública en este caso. Por otro lado, la influencia de la industria de armamento crece a medida que sus ingresos van aumentando.

6. Idiotez. ¿Para qué ser prudentes y buscar la amistad con Rusia y el enfrentamiento con China -o al revés- pudiendo tener conflicto con ambos a la vez?

7. Porque sí. Probablemente sea este el motivo más importante.

Juan José García
regidor

• info@santboiencomupodem.cat
• Facebook: https://www.facebook.com/StBoiEnComu
• Twitter: https://www.facebook.com/StBoiEnComu
• Instagram: https://www.instagram.com/sbencomupodem/

Quin orgull quan allà on es parla de cooperació, solidaritat o pau, surt el nom de la nostra ciutat. I surt perquè el compromís del nostre municipi és absolut amb la justícia global i amb la pau com a cultura.

Per aquesta raó, des de l’Ajuntament ens hem anat dotant d’instruments de planificació estratègica, com ara el Pla Director de Cooperació al Desenvolupament de Sant Boi, que orienta el desplegament d’aquesta política pública al municipi, així com ajuda a aprofitar tot el nostre potencial.

També comptem amb el Pla Municipal Sant Boi, Ciutat Refugi, que referma el nostre compromís internacional humanitari i ens dota d’eines per millorar l’atenció, l’acollida i la inclusió de les persones en situació de protecció internacional a la nostra ciutat.

I per suposat, també hem volgut impulsar i planificar la implicació de la ciutadania en la defensa de la dignitat humana i els drets de totes les persones i els pobles, a través del Pla Municipal d’Educació i Formació per a la Solidaritat. Un pla que ens ha permès involucrar a la comunitat educativa i, per tant, garantir les generacions presents i també les futures.

Perquè davant la invasió d’Ucraïna per part de Rússia o el genocidi que està patint el poble palestí a mans de l’estat d’Israel, no mirem cap a una altra banda. Com no ho fem amb la resta guerres i conflictes que, sense càmeres, pateixen en altres indrets.

Treballem de forma decidida per un món millor, en el que les armes deixin pas al diàleg i la cooperació i on els DDHH i la cultura de pau, siguin el camí innegociable per on tothom camini.

Àlex Pérez,

regidor

S'acaba la sequera, però continuen les polítiques hídriques a Sant Boi. Perquè sabem que no és un fenomen puntual, sinó que ens acompanyarà com un dels tants efectes provocats pel canvi climàtic.

Es per això que des de l’Ajuntament continuem implementant mesures destinades a reduir el consum d’aigua potable, millorar l’eficiència hídrica i optimitzar recursos. En definitiva, actuemper estar més i millor preparats per una eventual nova situació de sequera.

En aquest sentit, hem iniciat les obres per a la construcció d’un pou al polígon Salines, que donarà peu a la primera xarxa d’aigua freàtica procedent del subsòl. Això permetrà regar i netejar estalviant fins a 60 milions de litres anuals d’aigua potable. En un futur la idea és ampliar aquesta xarxa a altres indrets de la ciutat.

Per altra banda i com a prova pilot, també hem dotat una part de la xarxa de reg del municipi d’un sistema de fibra òptica, capaç de detectar fuites amb una gran precisió i que, per tant, permetrà reparar-les amb més celeritat, evitant que es tornin greus i sense necessitat d’obres de gran impacte.

Aquesta és la línia a seguir i que s’ha de consolidar a tots els nivells de les administracions públiques, per evitar errors del passat i ser conscients de que les polítiques i inversions hídriques han de continuar per garantir un bé tan escàs com és l’aigua, independentment de l’escenari de sequera.

Des de Comuns Sant Boi vam proposar en el seu dia una regidoria de Transició Energètica i Hídrica perquè sabíem de la seva importància. Avui ningú ho dubta.

Seguim!

Àlex Pérez,

regidor

Sant Boi és una ciutat plena de vida. Ho vam poder comprovar a la passada Diada de Sant Jordi, que va omplir els carrers de llibres i roses, de cultura i amor, de llengua i memòria... Tot gràcies al treball i la implicació de les entitats del municipi, del comerç local i de la ciutadania en general, que van demostrar la potència sociocultural que és Sant Boi.

Ara tenim la propera cita amb la Festa Major, una nova oportunitat de gaudir als carrers, a les places o als equipaments, no només d’una àmplia oferta per a tots els públics sinó, sobretot, del gran ambient que desprèn una ciutat en constant moviment com ho és la nostra.

Serà una combinació de cultura popular i tradicional, de talent local i de grans caps de cartell que posaran música a aquests dies. I evidentment serà, també, una festa segura, atenta a les persones amb mobilitat reduïda i a la diversitat funcional i amb punts liles que garanteixin l’oci lliure de violències masclistes i LGTBIfòbiques.

La Diada de Sant Jordi i la Festa Major són només dos exemples de la vila que volem i per la que treballem des de Sant Boi en Comú, una ciutat cohesionada, inclusiva i amb identitat pròpia, sempre al servei de la ciutadania. No és només una qüestió de complir amb el nostre programa electoral, és la nostra forma d’entendre la política i la societat.

Perquè només des d’aquesta mirada podrem continuar transformant Sant Boi des de cada barri, construint comunitat i posant sempre el centre la vida de les persones.

Bona Festa Major a totes i a tots!

Àlex Pérez,

regidor

La reducció de la jornada laboral és una qüestió en la que tothom hauria d’estar d’acord, perquè no és cap capritx ni element de confrontació, és simplement posar la vida de les persones al centre.

Però ningú se li escapa que, com qualsevol mesura progressista que es proposa, tindrà sempre al davant a la dreta, a l’extrema dreta i a les grans patronals. Ho vam veure amb la Reforma Laboral, amb la que pronosticaven una davallada de les contractacions, però que ha acabat sent radicalment el contrari, reduint la temporalitat i l’atur i augmentant exponencialment els contractes indefinits. I ho vam veure també amb l’increment del Salari Mínim Interprofessional, amb tota la bancada reaccionària afirmant que seria la fi de la nostra economia. Però ha sigut, evidentment, també tot el contrari.

Tot i això, hem de ser conscients de que queda molt per fer i, precisament per aquest motiu, cal continuar avançant, com ho estem fent a través de la reducció de la jornada laboral, del registre d’hores o del dret a la desconnexió digital. Perquè tenim dret a treballar i poder gaudir de la família, anar al cinema, passejar o simplement no fer res. És de justícia que puguem treballar per viure i no a l’inrevés.

Així doncs, malgrat un context de dificultats i l’auge de l’extrema dreta, seguim proposant i guanyant drets i llibertats. I aquí, el paper dels i les Comuns és imprescindible, empenyent als diferents governs per governar per a la majoria social. Perquè allà on hi estem es nota i s’avança de forma més decidida.

Àlex Pérez
regidor

Una vegada més, des de l’Ajuntament, posem en marxa el Pressupost Participatiu, que és una peça clau en l’aposta i el compromís per fer protagonista a veïns i veïnes del desenvolupament de la nostra ciutat.

Fins a 300.000 euros del pressupost municipal, que no serà el govern qui determini com o en què s’han de gastar, sinó que serà la ciutadania la que directament proposarà actuacions i projectes a portar a terme.

Les propostes que es poden fer arribar hauran d’anar emmarcades en un dels quatre àmbits que s’han determinat: emergència climàtica i resiliència, activitats físiques i hàbits saludables, gènere i diversitat sexual o inclusió digital. Uns àmbits que, creiem, poden abastar i donar resposta a les necessitats existents, així com posar en primera línia prioritats que hem d’abordar.

El Pressupost Participatiu és una eina fonamental de participació ciutadana i també de transparència, per això s’incorpora una Comissió Ciutadana formada per quatre persones, una relacionada amb cada àmbit, que té una doble finalitat: posar una mirada ciutadana sobre el procés i disposar de veus expertes per millorar-lo.

Així doncs, fins el proper 24 de març, podeu continuar fent arribar les vostres propostes a la plataforma Decidim Sant Boi, on teniu tota la informació a disposició.Si teniu cap problema, us poden ajudar a través de participacio@santboi. cat o a l’eMAP.

Ho diem sempre, la millor ciutat, la més justa i la que genera un sentiment de pertinença més gran, és aquella que es construeix entre totes i tots.

Seguim transformant Sant Boi!

Àlex Pérez
regidor

Sant Boi ha de continuar sent referent com a ciutat sostenible, saludable, cohesionada i generadora d’oportunitats. Per fer-ho possible cal un Pla de Mandat potent i ambiciós, treballat i consensuat a nivell polític i social. I evidentment, és imprescindible també disposar d’un pressupost municipal en sintonia amb aquest, que el doti dels recursos adients i posi sempre al centre la vida de les persones. Doncs sí, tenim les eines per continuar transformant Sant Boi. Som-hi!.
Àlex Pérez

Votació: A FAVOR

Torna Trump i, amb ell, creix de forma exponencial la inestabilitat a tot el planeta. Donald Trump representa tot allò que una societat no pot tolerar: racisme, masclisme, homofòbia, el classisme més radical... en definitiva, és un personatge que faria gràcia si fos el protagonista d’una pel·lícula, però la realitat és que és el president dels EUA i acumula un poder infinitament més gran que les seves capacitats per gestionar-lo.

No és casualitat que faci tàndem amb Elon Musk que, en prime time i sense cap vergonya, és capaç de fer una salutació nazi i repetir-la a totes les càmeres. Però el problema va molt més enllà de Trump i els EUA, perquè es va escampant arreu del món una impunitat amb què l’extrema dreta va imposant un relat fals, intentant reescriure la història obviant el patiment de milions de persones i exalçant dictadures i feixistes.

D'una manera o una altra està passant a tot arreu, amb la connivència de grans mitjans de comunicació o la indiferència de governants que creuen que no va amb ells. I sí, el perill que representa l’extrema dreta ens interpel·la a totes i a tots, perquè tothom pot estar en algun moment al centre de la diana de l’odi, per qualsevol mínim motiu que se surti del seu estàndard imposat.

La lluita, per tant, ha de ser global i, a la vegada, des de cada barri, des de cada carrer o plaça, mostrant que la convivència en la diversitat, la igualtat i els drets humans són de caràcter innegociable.

S’ha de dir més perquè és una gran veritat: Som més i millors!

Àlex Pérez
regidor

Aquesta columna vol ser, aquest mes, un record i sentit homenatge a la figura de l’Honorio Bernardo Muñoz, que el passat 22 de novembre ens va deixar a l’edat de 90 anys.

L’Honorio, treballador de la SEAT i vinculat al sindicalisme de la mà de CCOO, ha sigut un militant de pedra picada, com diu un company, del PSUC, d’ICV i els darrers temps de Comuns.

Però, per sobre de tot, un històric lluitador pels drets socials, per la defensa de les classes populars i per la millora de la seva ciutat. Sempre, absolutament sempre, hi era.

Quan vaig iniciar la meva militància política, no vaig dubtar en que era un gran guia en el que fixar-se i aprendre. I així ho vaig fer, com tants i tantes militants, admirant la seva forma de ser i de fer.

I és que l’Honorio era una persona a la que, sense perdre la fermesa en la defensa d’uns ideals, mai li podies escoltar una paraula més alta que una altra. Era un equilibri perfecte entre la convicció, la serenitat i l’honestedat més pura.

Per tant, la seva marxa suposa la pèrdua d’un referent polític, social i humà difícil d’assumir i impossible de substituir.

Tot i això, la seva família política, adquirim el compromís i el deure de mantenir viu el seu llegat i continuar la seva incansable tasca per a la defensa i conquesta de drets i llibertats. Perquè s’apaga la veu, però mai la memòria.

Company, camarada i referent, has deixat el llistó molt alt, però continuarem la teva lluita intentant estar a l’alçada de tot el que ens has ensenyat.

Que la terra et sigui lleu Honorio.

Àlex Pérez
regidor

L a nostra aposta per una ciutadania activa, implicada i protagonista en el desenvolupament de la ciutat és absoluta. Per aquesta raó, des de Sant Boi en Comú Podem, hem posat en funcionament el “Fòrum Municipal Obert”. Un espai que, com el seu nom indica, està obert absolutament a tothom, sense cap més requisit que ser ciutadà o ciutadana.

Aquest espai mensual el trobareu la setmana abans de cada ple municipal i anirà rotant pels diferents equipaments de barri de la nostra ciutat, amb la ferma intenció de ser un instrument al servei de veïns i veïnes. Un lloc en el que poder saber tot allò que fem i volem fer des del govern i l’ajuntament, repassar el ple municipal anterior, conèixer l’ordre del dia del següent i els nostres posicionaments, així com poder resoldre qualsevol dubte i proposar les accions que siguin necessàries.

En resum, el que hem posat en marxa és un espai obert, participatiu i transparent en el que la ciutadania pugui intervenir en el dia a dia de la ciutat i tenir la màxima informació possible d’allò que l’interessa o li preocupa.

Treballem, dins i fora de l’Ajuntament, per continuar oferint elements de governança compartida perquè tenim el convenciment de que la millor ciutat, la més justa i igualitària, la que més sentiment de pertinença desperta... és aquella que es construeix entre totes i tots.

Així doncs, us animem a venir i participar al “Fòrum Municipal Obert”, un espai on la vostra paraula és el motor imprescindible per continuar transformant Sant Boi.

Jose Algarín
regidor

Este mes de octubre se cumple un año del despiadado e inhumano genocidio que se está llevando a cabo en Palestina. Y un año después, las derechas siguen equiparando el antisionismo al antisemitismo y bajo ese pretexto, Europa y Estados Unidos siguen financiando una limpieza étnica que lleva, ya, más de 41.000 personas asesinadas. ¿De verdad no son capaces de darse cuenta de que, bajo ese pretexto, se está desplegando la misma estrategia de odio y deshumanización que llevo a cabo el nazismo contra el pueblo judío? Y por si esto fuera poco, ahora Netanyahu ha puesto en marcha una ofensiva que ha agudizado el conflicto contra toda la región del Líbano, dejando más de 500 muertos y miles de heridos.

Por otro lado, no podemos olvidar que la falta de contundencia por parte de Occidente, también es cómplice de todo este conflicto y la comunidad internacional debe ser más taxativa, porque ya hemos podido comprobar que un genocidio, no se para solo con palabras, ¡tenemos que forzarlos! Así que acabemos de una maldita vez con el comercio de armas y rompamos todo tipo de relaciones, porque nada justifica no oponerse radicalmente a lo que está haciendo Netanyahu. Por este motivo, la programación del Barrejant, el encuentro santboiano por la justicia global y los derechos humanos de este año, se han llevado a cabo actividades de reflexión crítica sobre la brutal ocupación y apartheid que está sufriendo Palestina y así, contribuir a visibilizar el genocidio. Ahora, más que nunca, debemos seguir llenando las calles y alzar la voz para pedir el fin del comercio de armas y el alto al fuego. Hay momentos en la historia en los que uno tiene que decidir de qué lado está. Y nosotros siempre nos posicionaremos con la justicia y los derechos humanos.

Cristina Serna
regidora

I niciem un nou curs polític, que Catalunya ho fa amb la posada en funcionament d’un nou Govern a la Generalitat. Un canvi substancial que obre una nova etapa que ha d’estar marcada pels avenços socials en sanitat, educació, habitatge… però també nacionals, amb més i millor autogovern. Tot plegat ha de permetre mirar el futur sense renunciar a res, posant en valor la política com a eina imprescindible per resoldre els conflictes i, a la vegada, per continuar avançant en drets i llibertats.

L’acord que ha investit President a Salvador Illa era l'única opció real per una Catalunya amb mirada progressista. Així ho va plasmar la ciutadania amb el seu vot i, per tant, és una gran notícia que s’hagi materialitzat. Això sí, ara cal que es compleixin tots i cadascun dels acords i poder anar més enllà encara.

A nivell municipal, el curs serà novament intens i des de Sant Boi En Comú Podem continuarem fent allò que ens vam comprometre: continuar transformant Sant Boi amb polítiques nítidament d’esquerres, ecologistes, feministes… que posin sempre la vida de les persones al centre i que facin protagonista a la ciutadania de cada avenç. Tot sense deixar de lluitar contra qualsevol discurs d’odi.

Ho hem demostrat treballant dur per un Pla de Mandat transversal, participatiu i ambiciós que recull bona part del nostre programa electoral i que es va aprovar amb un gran consens polític.

Ara, continuarem sense descans per portar-lo a terme i seguir canviant i millorant la vida de la gent. Amb la màxima energia.

Àlex Pérez
regidor

• ecserna@santboi.cat
• www.podemsantboi.info
• facebook.com/podemsantboi
• @podemsantboi
• @ecserna

Mientras Pedro Sánchez anuncia un acuerdo con la OTAN para esquivar la exigencia de Trump del 5% del PIB en gasto militar, ese mismo día Trump bombardea Irán y sale en defensa de un Estado sionista cada vez más aislado, gracias a las movilizaciones globales contra el genocidio en Palestina.

El presunto “acuerdo” de Sánchez no representa la voluntad de quienes aspiramos a una vida digna y en paz. Cada euro destinado a la guerra es un euro robado a escuelas, hospitales y vivienda. Puede que el capital necesite la guerra para seguir enriqueciéndose, pero quienes la sufren son los pueblos. Es la juventud obrera la que irá al frente. Es la clase trabajadora la que padecerá racionamientos, penuria y violencia, especialmente las mujeres.

Lo hemos vivido antes. Supimos frenar nuestra participación en Irak. Supimos responder ante las mentiras del 11M. La movilización funciona. Ni la corrupción del PP ni la del PSOE nos puede llevar a la indiferencia. La derecha quiere hacernos creer que todos los partidos son iguales, pero no lo son.

Desde Podemos Sant Boi decimos alto y claro: ni un euro para la guerra. El Ayuntamiento, como institución más cercana a la ciudadanía, debe alzar la voz: los recursos deben ir a cubrir necesidades sociales, no a financiar conflictos militares.

¡Frente al miedo, movilización! Porque sí, sí se puede.

Cristina Serna
regidora no adscrita

La moción presentada a iniciativa de la Marea Pensionista en el pleno del Ayuntamiento de Sant Boi, exige al Gobierno de España cumplir con la Ley 21/2021, la cual ordena la realización de una auditoría independiente de los ingresos y gastos de la Seguridad Social entre 1967 y 2019. Este informe es esencial para esclarecer el destino de las cotizaciones sociales y determinar si el sistema de pensiones es realmente insostenible o si, por el contrario, ha sido objeto de un saqueo sistemático.

El Tribunal de Cuentas cifra en más de 103.000 millones de euros los gastos no contributivos cargados a la Seguridad Social entre 1989 y 2018, como la sanidad o los complementos a mínimos, que debieron ser financiados por el Estado. Además, el Estado ha registrado una supuesta deuda de más de 100.000 millones a cargo de la Seguridad Social, derivada de esos gastos indebidos.

La falta de transparencia y el incumplimiento de la ley por parte del Gobierno, alimentan el discurso de que el sistema de pensiones es insostenible. Sin una auditoría que saque la verdad a la luz, los trabajadores corremos el riesgo de pagar las consecuencias: recortes, aumento de la edad de jubilación o reformas que carguen el coste sobre quienes menos tienen. La opacidad no es neutra: tiene un precio, y lo pagamos todos.

Apoyar esta moción es un acto de responsabilidad democrática y un paso hacia la defensa de nuestros derechos sociales. Es hora de que el Gobierno asuma su responsabilidad y cumpla con la ley.

Cristina Serna
regidora no adscrita

Cada 1 de mayo, la clase trabajadora junto a su sindicato conmemora el día de los trabajadores, con manifestaciones que reivindican los derechos laborales conseguidos y aquellos, que aún nos quedan por conquistar. Sin duda, como a toda organización, se le puede criticar, su forma de actuar o silencio, en ciertos momentos políticos, pero no podemos obviar que sin ellos nuestras condiciones laborales serían mucho peores. Al fin y al cabo, los sindicatos representan a las personas trabajadoras organizadas, y nuestra participación en ellos influye en las decisiones que toman y en las prioridades que defienden. Además, de fortalecer su capacidad para proteger nuestros derechos y negociar mejores condiciones. A través de la negociación colectiva, los sindicatos buscan mejorar sueldos, horarios, seguridad laboral y otros derechos. Pero cuando estas negociaciones no son suficientes, es necesaria la movilización de la clase trabajadora y ocupar las calles. En los últimos años, reformas laborales impulsadas por los gobiernos de PSOE y sobre todo PP, debilitaron estos derechos y la capacidad de los sindicatos para defenderlos. Por eso, es importante que existan y que nos afiliemos, porque si no actuamos, otras decidirán por nosotras. En el pleno de abril, desde Podemos Sant Boi, votamos a favor del nuevo convenio del personal laboral y de las condiciones del personal funcionario, tras hablar con los sindicatos, quienes apoyaron su aprobación.

¡Gracias a quienes siguen defendiendo nuestros derechos cada día! 

Cristina Serna
regidora no adscrita

La exigencia de Donald Trump de que la UE aumente su gasto militar al 5% del PIB representa una amenaza directa para la clase trabajadora. Este incremento, que algunos gobiernos europeos ya están considerando, se traduce en recortes sociales que afectarán gravemente a la sanidad, la educación y otros servicios esenciales. La historia nos ha enseñado que el miedo se utiliza como herramienta para justificar conflictos, como ocurrió con las armas de destrucción masiva en Irak. Hoy, el miedo se alimenta de la idea de un enemigo, que en este caso se presenta como Rusia, a pesar de las dificultades que enfrenta en su guerra con Ucrania.

El dinero que se destinaría a armamento es dinero que no se invertirá en lo que realmente importa: la salud, la educación y el bienestar de la ciudadanía. En España, un aumento del gasto militar podría significar hasta 80.000 millones de euros, una cifra que podría desmantelar nuestro estado del bienestar. La sanidad pública aún no se ha recuperado de los recortes previos, y la educación enfrenta serias carencias, con miles de alumnos sin plaza en formación profesional.

Es fundamental que nos unamos, organizaciones sociales, partidos y sindicatos, para rechazar este aumento del gasto militar. La cumbre de la OTAN en La Haya es una oportunidad para alzar nuestra voz y exigir que cada euro se destine a mejorar la vida de las personas, no a alimentar conflictos. Solo fortaleciendo el estado del bienestar podremos garantizar un futuro seguro para todos.

¡Ni un euro para la guerra!

Cristina Serna
regidora no adscrita

Tras mi reciente expulsión del grupo municipal “En comú Podem”, de forma sorpresiva y sin más explicación que la imposibilidad de convivencia política, ahora, buscan más y más graves motivos para tratar de justificarlo. No voy a entrar en los bulos que han publicado tras mi expulsión, pero quiero dejar claro que las acusaciones son completamente falsas. La clase trabajadora y la ciudadanía en general, necesitan soluciones y no el barro de debate falso al cual se nos quiere introducir.

Las militantes de Podemos aceptamos ir en coalición, para defender las reivindicaciones más urgentes y transformar nuestra ciudad. La unidad de la izquierda es fundamental, pero debe ser para avanzar en los intereses de la ciudadanía, no para silenciar nuestra voz.

La negativa del concejal, Alex Pérez, a participar en actos en defensa de causas justas, como la amnistía o Palestina, nos ha llevado a actuar como Podemos, sin dar la espalda a las necesidades de la comunidad. Lamento, profundamente, que se utilice el sufrimiento de las víctimas de la DANA para dañar mi imagen; es deplorable. Y si realmente hay sospechas de malversación económica, que se haga una auditoría con total transparencia.

Gracias de corazón, a todas las personas y asociaciones, por el apoyo y la confianza que he recibido. Estos días han sido duros a nivel personal, pero estoy segura de que me fortalecerá como persona y militante de izquierda.

Pronto haremos un acto para explicar nuestro trabajo y el camino a seguir. Y evidentemente seguiré luchando por los principios que me llevaron a la política institucional.

Cristina Serna
regidora no adscrita