Entrevista amb Xavier Bonet
Xavier Bonet és un santboià que es defineix com un storyteller, un creador de mons. Ell és autor i dibuixant de la saga 'Lily Mitjalluna' i és també la primera persona del país que il·lustra una edició del fenòmen mundial 'Harry Potter'.
Aquest mes de juliol tancarà el 'Llibres d'Estiu Festival' de La BOOKtiga amb una xerrada sobre còmic i novel·la gràfica acompanyat per una altre il·lutradora de Sant Boi, la Raquel Gu.
I ell és el protagonista del Viure Sant Boi d’aquest estiu.
Ja t'agradava des de ben petit dibuixar i fer il·lustracions?
Jo crec que això és una pregunta que a qualsevol que li agrada dibuixar li dius, i tothom diem el mateix. De petits, gairebé tots els nens i nenes dibuixen moltíssim, perquè és una manera d'expressar-se amb un llenguatge propi. El que passa —i hi ha estudis sobre això— és que quan arribem als 10 o 11 anys, intentem plasmar la realitat en lloc de plasmar el que pensem, i aquí és on arriba la frustració. Hi ha gent que supera aquesta barrera perquè l'apassiona aquest llenguatge, i altra gent que el deixa de banda per explorar-ne d'altres. En el meu cas, vaig començar de ben petit i el dibuix ha tingut un "efecte bumerang" en la meva vida: encara que intenti allunyar-me'n, sempre hi torno perquè és una cosa intrínseca en mi.
A la teva biografia podem trobar que el teu 'jo' de la infància és qui porta el timó de les teves il·lustracions. Com es connecta amb un mateix d'aquesta manera?
Crec que connectar amb el nen interior és molt bonic i important per a tothom, evidentment, sense oblidar la part adulta. Però a nivell creatiu és la manera més fàcil de jugar, i al cap i a la fi, a la vida venim una mica a jugar, no? I és molt interessant apel·lar a aquest nen que portem dintre. Per a mi és superimportant que aquest nen porti el timó del meu vaixell perquè em fa connectar amb la intensitat amb què vivia les històries de petit. Quan ets nen, tot és nou i encara no has descobert el món; a mesura que et fas gran, la intensitat d'aquests descobriments baixa. Apel·lar a la infància permet crear històries des d'un punt més innovador i intens, i connectar millor amb el meu públic, que són els nens i les nenes.
I un cop passada aquesta frustració dels deu anys, quan vas arribar al punt de dir "ostres, realment em puc dedicar a dibuixar i il·lustrar"?
Va ser un pas meravellós. M'agradaria transmetre que mai és tard per començar una passió, sigui el dibuix o qualsevol altra cosa. Vaig estar intentant dibuixar durant molt de temps, per això abans parlava de l'efecte bumerang, però és una professió complexa i és difícil trobar un lloc en un mercat editorial tan gran. Per això, vaig començar treballant com a informàtic en una empresa farmacèutica aquí a Sant Boi durant molt de temps. Però cap als 32 o 33 anys vaig pensar que només tenim una vida i que no volia perdre l'oportunitat. Vaig contactar amb un mànager d'una agència del Regne Unit, em van revisar el portfoli i vaig començar a publicar als Estats Units. Sembla fàcil resumit així, però hi va haver molts passos. Va ser un gir de la nit al dia, vaig canviar de professió i em vaig enfocar cap aquí. No em penedeixo de res, estic supercontent, va ser un gir molt interessant. Per això crec que és molt important que tothom sàpiga que la vida té molts camins i moltes oportunitats.
Al meu Harry Potter li vaig potenciar un tret que m'agrada molt: la tendresa
Des d'aquell primer moment, ja et vas enfocar cap al sector infantil i juvenil?
Sempre em vaig dirigir al sector infantil. Molts cops em pregunten si dibuixo pensant en els nens, i jo sempre responc que no: dibuixo per al meu propi nen interior, pensant en què m'agradaria llegir a mi. L'agència del Regne Unit amb la qual vaig començar estava especialitzada sobretot en infantil i juvenil, i em va obrir les portes a un món on em vaig haver de professionalitzar moltíssim, encaminant el meu estil i aprenent com funciona l'engranatge editorial.
És difícil dedicar-se a la literatura infantil i juvenil dins d'aquest sector?
Avui en dia estem en un moment on es consumeix molta imatge i molta lectura, és un moment molt important i crec que molt assumible, però és un sector una mica complicat. Si treballes només en l'àmbit local o nacional pot ser difícil; el camí es torna més interessant si tens una visió global. Treballar cap a fora (com als Estats Units) canvia les coses: els preus, les edicions i les tirades són molt més grans que en el mercat nacional. Si tens una bona estratègia, es pot fer perfectament.
Creus que a vegades es menysprea la literatura infantil?
I tant, sempre s'ha deixat una mica de banda amb l'excusa que "són coses de nens". Per mi és fonamental reivindicar-la. Primer, perquè és un públic superexigent. Segon, per una dada aclaparadora: el 70% dels ingressos editorials actuals provenen de l'infantil i el juvenil. Les persones que ens hi dediquem estem sostenint econòmicament la literatura d'adults. Per tant, a nivell econòmic som un grup més gran que la literatura adulta, però sempre s'ha donat poca importància. Però realment, els nostres lectors són els lectors del futur. I per això cal donar-li la importància que es mereix.
Tens dos fills que defineixes com la teva llum. Són ells els teus primers lectors i crítics?
Doncs el gran ja no tant, té ja 17 anys i ara està amb altres mires. Però sí que és veritat que ells sempre han sigut un mirall molt interessant. Com he dit abans, són un públic molt exigent, i si hi ha alguna cosa que no els agrada, m'ho diran. En canvi, els adults et diuen que està molt maco o que és guai, però no acaben de dir-te la veritat del que pensen. I aquí els meus fills sempre han estat molt sincers. M'han ajudat moltíssim, sobretot a entendre el funcionament de la infància perquè, quan tu ets més adult, t'oblides una miqueta de la teva infància. I quan veus que ells tenen una capacitat brutal d'absorbir, d'entendre i de posar les coses d'una altra manera, no tan pràctica com posem els adults, és superinteressant. I revisar tot això a mi m'ha ajudat molt a la meva feina.
I com ho viuen ells, això de tenir a casa l'il·lustrador de projectes com Harry Potter, Lily Mitjayuna o The Last Kids on Earth?
Doncs no li donen gaire importància i això és molt maco. L'altre dia, per exemple, estava signant a la Fira del Llibre de Madrid i una nena volia fer-se una foto amb mi i jo li vaig convidar a entrar dins de la caseta, però li feia molta vergonya. A vegades els nens i les nenes es pensen que per treballar a Harry Potter ets accessible d'una altra manera per la fama, però jo soc una persona normal i corrent, que m'agrada molt la meva feina, m'agrada molt connectar amb la gent i els meus fills han agafat tot això i no li donen cap importància. Sí que és veritat que a vegades quan veuen un cartell o quan em veuen signant en algun lloc de sobte diuen 'ostres, que està passant aquí?', però està bé, perquè al final és una feina com una altra. A vegades es romantitza molt aquest tipus de feina, però és com qualsevol altre, jo m'aixeco ben aviat, tinc els meus correus per enviar i les meves coses a fer. És una professió normal i jo crec que els meus fills em fan posar els peus a terra.
La literatura infantil i juvenil està sostenint econòmicament la literatura d'adults
Quines són les coses que més t'inspiren a l'hora de dibuixar i escriure?
Sempre dic que la màgia es troba en qualsevol lloc, en les petites coses del dia a dia. Jo apel·lo molt al meu univers interior, quan vaig a escoles i parlo de la meva professió, apel·lo a aquest univers interior. I el construeixo viatjant, llegint, veient pel·lícules, coneixent gent i descobrint altres cultures. El més important és obrir una mica la ment i agafar totes aquestes coses que et dona la vida i que són una mica diferents del que tu veus. Per exemple, si menges macarrons de dilluns a diumenge, al final no coneixes res més. En canvi, si aprofites tot el que et dona la vida, el teu univers interior creix i després el pots transformar sobre el paper. És com tenir una biblioteca al cap. De vegades, fins i tot agafo noms o característiques dels nens que conec a les escoles per als meus personatges, ja sigui perquè m'agradava molt el seu nom o m'agradava molt com portava el pentinat, qualsevol cosa sempre aporta a aquest univers interior.
I com influeix Sant Boi en la teva obra? Tens algun lloc especial que t'inspiri?
I tant, jo soc de Sant Boi de tota la vida. Vaig créixer al barri de Marianao i sempre he estat molt connectat amb la natura. Una de les coses que més m'agraden de Sant Boi és que, a més de ser una ciutat molt còmoda, és una ciutat que està molt propera a la natura. Tenim una cosa que és meravellosa que és l'ermita de Sant Ramon, que em queda molt a prop de casa. Hi pujo sovint tant per connectar com per desconnectar; m'ajuda a pensar i a trobar aquesta màgia de la qual parlàvem. A mi Sant Boi m'ha donat moltes coses, a part de ser la meva ciutat, que l'estimo molt, m'ha donat moltes coses. I aquesta part més propera a la naturalesa és una cosa que jo sempre reivindico molt. Soc molt fan de les pel·lícules de l'Estudio Ghibli i crec que hi ha una cosa que és molt interessant d'aquestes pel·lícules, que és que a vegades els silencis de la natura tenen un paper crucial, estan molt connectats. I això és una cosa que Sant Boi m'aporta molt.
A més dels llibres, l'any passat vas ser l'autor del cartell de la Festa Major i de les Festes de Barri. Com va ser aquest encàrrec?
Va ser complex perquè li vaig posar moltíssima estima. Volia connectar amb l'essència tradicional de Sant Boi: la pagesia, la carxofa, la cultura de barri, el veïnatge on es treien les cadires al carrer per parlar... aquesta cooperació que de vegades es perd. Vaig voler aglutinar tot això en un cartell que tingués l'estètica dels antics calendaris de pagès. El resultat em va deixar molt content i a la gent li va agradar. Va ser tot un honor, una cosa que fa uns anys mai hauria imaginat que faria.
El dibuix ha tingut un 'efecte bumerang' a la meva vida
Ets el primer artista espanyol que il·lustra una edició de 'Harry Potter'. Com es gestiona el vertigen d'acceptar un projecte d'aquesta magnitud?
Jo soc de les persones que pensen que s'ha de fugir cap endavant; no has de pensar gaire en la repercussió social, sinó centrar-te exclusivament en el projecte. Quan m'ho van oferir, el vertigen va ser brutal. Vaig arribar a pensar que em venia gran i que no seria capaç, sobretot comparant-me amb altres edicions.
Però el que sempre penso és que tothom tenim alguna cosa a dir. Tothom tenim algun punt de vista diferent, perquè tenim les nostres vivències, el nostre univers interior, que és superpropi. I, precisament ara que es parla tant de la intel·ligència artificial en la il·lustració, veiem imatges perfectes i meravelloses, són molt guais, però són molt impersonals perquè no tenen cap univers interior darrere. I jo el que pensava era justament això, en què li podia aportar jo a l'univers del Harry Potter, quina visió tenia Xavier Bonet sobre ell. I va ser increïble, la veritat és que m'està aportant sorpreses meravelloses, és una edició que està funcionant molt bé, tant aquí a Espanya com a tota Llatinoamèrica i estic molt content.
Què diries que té de diferent el teu Harry Potter?
Harry és un personatge que m'encanta perquè combina molta llum amb molta foscor, una dualitat que tots tenim a la vida. Jo vaig voler potenciar un tret que m'agrada molt introduir en els meus personatges: la tendresa. Crec que introduir aquesta tendresa en el personatge del Harry és molt important, perquè encara que ell va creixent i va canviant, sempre porta aquesta essència. I això és el que he intentat transmetre al seu món.
I com ha estat la rebuda per part dels fans de la saga, els Potterheads?
Al principi tenia molta por perquè és un univers amb 25 anys d'història i amb un imaginari cinematogràfic molt potent al darrere. Però els fans m'han acollit amb moltíssim afecte. Jo també em considero un Potterhead perquè vaig créixer amb els llibres, i crec que quan veuen el respecte i l'amor que hi has posat, ho valoren molt. La meva edició es cataloga com a New Generation, ja que està molt enfocada als nens i nenes que descobreixen la saga ara. Harry Potter és ja un clàssic atemporal que parla de l'essència humana, del creixement i de la cohesió de grup; al cap i a la fi, el Harry sense els seus amics no seria ningú.
Em fa molta il·lusió que la Lily parli tants idiomes
A banda de 'Harry Potter' i d'altres adaptacions com 'The Last Kids on Earth', ets el creador i dibuixant de la teva pròpia saga 'Lily Mitjalluna'. Com va néixer aquest projecte?
Va ser un procés molt guai. Jo venia de col·laborar amb aquesta sèrie que es va publicar a Netflix, 'The Last Kids On Earth', i des de l'editorial em van encarregar un còmic infantil, ja que avui en dia falten molts còmics. El còmic és un llenguatge superbonic, és un llenguatge propi, que funciona molt bé, però que a vegades està infravalorat. Vaig connectar la proposta amb el món de la màgia que tant m'agrada i així va néixer la Lily, que per a mi és com una filla més i és un personatge que m'estimo molt. Ja anem pel tercer llibre i estic supercontent: s'ha publicat a França, Itàlia, Rússia, Suècia i Anglaterra. Està arribant a molts llocs i em fa molta il·lusió que la Lily parli tants idiomes.
Quins projectes més a futur tens?
Doncs ara mateix estic immers en un nou projecte de còmic per a França amb la guionista Catalina González, que té un gran recorregut. Paral·lelament, estic treballant en les il·lustracions del sisè llibre de Harry Potter, 'El Misteri del Príncep', i, d'una manera una mica més pausada, ja estic preparant el quart llibre de la Lily.
Per últim, et veurem aquest mes de juliol al 'Festival Llibres d'Estiu' a La BOOKtiga, juntament amb una altra il·lustradora santboiana, la Raquel Gu. Què podrem escoltar aquella tarda?
Animo moltíssim a tothom a venir-hi. Tant la Raquel com jo volem reivindicar el paper del còmic dins la indústria. És un format meravellós per a totes les edats; sovint es pensa de manera errònia que el còmic és només per a nens i la novel·la gràfica per a adults, quan en realitat la diferència és gairebé sempre una qüestió de traducció comercial de l'anglès. Volem posar en valor el còmic com a cultura de primer nivell. A més, tindrem la sort que la xerrada estarà moderada per l'Israel Gordon. La BOOKtiga ha muntat un festival literari fantàstic que omple de cultura Sant Boi, que és molt important, i si a sobre és cultura de còmic, millor que millor. Us hi esperem!