Sindicatura Municipal de Greuges

És un servei gratuït de mediació que vetlla per defensar els drets i les llibertats dels ciutadans i les ciutadanes de Sant Boi en les seves relacions amb l'Administració local.

S'encarrega d'atendre queixes, reclamacions i consultes ciutadanes, tot exercint el control, seguiment i supervisió de les actuacions de l'Ajuntament i les empreses municipals amb autonomia, independència i objectivitat.

Aquesta institució és una aposta per la qualitat democràtica i per posar la ciutadania al centre de la gestió pública, amb garantia de drets i qualitat en els processos administratius.

La Sindicatura pot intervenir a iniciativa pròpia (d'ofici) o bé en cas de rebre queixes o reclamacions de la ciutadania per situacions com:

• Retards injustificats o omissions en l'actuació administrativa de l'Administració local
• No poder obtenir informació que els ciutadans i ciutadanes tenen dret a demanar
• Tracte indegut
• Greuges en actuacions que afectin drets fonamentals o llibertats públiques
• Esgotament de la via administrativa ordinària

Quan rep una queixa ciutadana, la Sindicatura Municipal de Greuges demana informació a l'Ajuntament o a les empreses municipals per decidir si l'accepta a tràmit.

En cas que la queixa s'accepti, s'adreça a l'Ajuntament per fer-li alguna recomanació, suggeriment o recordatori en relació amb el tema de la queixa.

En determinats casos, es proposen a les dues parts fórmules de mediació o conciliació.

Les resolucions de la Sindicatura Municipal de Greuges no són vinculants, però tenen com a objectiu generar una actuació municipal que solucioni el motiu de la queixa.

Tant si vols fer una consulta com si vols presentar una queixa, has de fer-ho per escrit i amb la teva signatura. Hi has d'incloure una explicació dels motius i les circunstàncies i, si és possible, aportant documentació que consideris necessària.

La presentació es pot fer

• Per Internet
• Per telèfon
• En persona (amb cita prèvia)

Presenta la teva queixa o consulta:

• Formulari de presentació (Seu electrònica)

Dependrà de la complexitat del tema o del temps que l'Ajuntament o l'empresa municipal necessiti oer facilitar la informació

A vegades l'expedient se soluciona en pocs dies i altres cops triga mesos.

L'objectiu de la Sindicatura és reduir al màxim el temps de tramitació i resposta.

La legalitat vigent estableix que no es pot presentar cap recurs a les seves resolucions.

La síndica pot fer recomanacions, però no té competències per sancionar ni per obligar a complir les seves resolucions. Tot i així, el grau d'acceptació de les seves recomanacions per part de l'Ajuntament i les empreses municipals és superior al 90% dels casos.

• Les queixes anònimes
• Les que denotin mala fe
• Les que estiguin mancades de fonament
• Les que estiguin pendents de resolució judicial
• Les que es puguin presentar per un procediment específic
• Les causades per conflictes entre particulars o empreses privades

Que ha de contenir una denúncia?

Quan et posen una multa de trànsit, aquesta ha de contenir aspectes com la matrícula del vehicle, la identificació de la persona denunciada i una descripció dels fets, indicant lloc concret, el dia i l’hora. També ha de contenir la identificació de l’agent que t’ha posat la denúncia, la infracció comesa i la sanció que comporta així com les indicacions necessàries per presentar al·legacions i el termini de què disposes per fer-ho.

Com s’ha de notificar la denúncia?

Les denúncies de trànsit s’han de notificar en el moment que es comet la infracció. Només per raons justificades es podran notificar més tard, és a dir, quan la detenció del vehicle suposi un risc per a la circulació.

• si el vehicle està estacionat i el conductor no hi és
• si la infracció es detecta mitjançant un radar
• si l’agent que fa la denúncia està fent d’altres tasques relacionades amb el trànsit i no disposa de mitjans per seguir el vehicle sancionat. 

La denúncia ha de detallar les causes concretes i específiques que van impedir aturar el vehicle, i no n’hi ha prou amb expressions genèriques com “l’agent estava duent a terme tasques en un punt fix de la circulació”.
Quan un agent lliura la denúncia, tant si la persona sancionada la signa com si no, els terminis comencen a
comptar, sense necessitat d’esperar cap nova notificació.

Notificacions posteriors 

L’Administració té un termini màxim de 3 mesos per notificar les infraccions lleus i de 6 mesos per a les greus o
molt greus. Passat aquest temps, la sanció ha prescrit.

La denúncia pot lliurar-se a una persona diferent de la denunciada sempre que se’n faci càrrec, faci constar la seva identitat i tingui més de 14 anys.
Si no s’ha pogut notificar, es tornarà a intentar durant els tres dies següents i en hores diferents. Si tampoc és possible, la sanció es publicarà al Butlletí Oficial de l’Estat (BOE).

Si la persona denunciada està present, però rebutja la notificació, es considerarà com a notificada i es continuarà amb el procediment.

Si la persona denunciada no és qui conduïa el vehicle en el moment de la infracció, cal identificar el conductor
responsable. L’incompliment d’aquesta identificació es considera una infracció molt greu, sancionada amb una multa equivalent al doble o triple de l’import previst per la infracció.

He rebut la notificació, i ara què?

Un cop has rebut la notificació de la denúncia tens un termini de 20 dies naturals per pagar o, si no hi estàs d’acord, presentar al·legacions.

Si pagues en el termini establert, obtindràs una bonificació del 50 per cent de l’import de la multa. No obstant això, és important saber que pagar implica la renúncia a reclamar posteriorment i formular al·legacions, excepte si optes per la via judicial o recorres a la teva Sindicatura Local.

Si no estàs d’acord amb qualsevol aspecte de la sanció pots presentar al·legacions*, indicant els motius de la teva
disconformitat i aportant les proves que ho justifiquin.

Si no efectues el pagament amb reducció, rebràs la sanció definitiva sense cap descompte. En aquest cas, podràs
pagar o presentar un recurs en el termini d’un mes.

Si no actues, l’administració iniciarà la recaptació executiva de la sanció, que inclou l’aplicació de recàrrecs, interessos de demora i el posterior embargament.

He presentat al·legacions...

Presentar al·legacions és enviar un escrit dirigit a l’administració explicant els motius i aportant proves per
demostrar que la denúncia no està justificada.

És important saber que els agents gaudeixen de presumpció de veracitat, per la qual cosa la seva versió es considera vàlida si no aportes proves objectives en contra.

Si la teva al·legació és acceptada, et notificaran la retirada de la multa. En cas contrari, tindràs 20 dies naturals per pagar l’import fixat per la sanció sense cap bonificació.

Continuo sense estar d’acord!

Si encara estàs en desacord amb la sanció, tens diferents vies, com recórrer als Jutjats o anar a la teva  Sindicatura Local de Greuges.

Les actuacions de la sindicatura no són vinculants i no interrompen els terminis fixats per exercir les accions que calguin per via administrativa o judicial.

• Tota la informació (PDF)

Què és la contaminació acústica?

La contaminació acústica és la fressa i els sorolls que es produeixen més enllà de determinats límits,  distorsionant el clima de convivència.
L’excés de soroll és un dels problemes més habituals en l’àmbit municipal, sigui causat per incivisme o per activitats com l’oci i la restauració, la construcció, el trànsit o determinades actuacions a places i carrers. En qualsevol cas, parlem del soroll que es produeix més enllà dels límits desitjables, i que genera molèsties, impedeix el descans i afecta la salut física i mental de les persones. 

Què faig davant un problema de soroll?

El dret a la salut comporta poder gaudir d’un medi ambient saludable i d’un habitatge lliure de sorolls. Diverses lleis, començant per la Constitució i acabant per les ordenances municipals, estipulen el dret a viure sense haver de suportar sorolls excessius, limitant els decibels i establint horaris en què, de manera explícita, es pot fer soroll i amb quin volum.

De manera general, als habitatges, el límit de decibels permesos durant el dia és de 35 a 40, mentre que a la nit baixa entre 25 i 30. Això, però, depèn de la normativa de cada municipi.
Els horaris limitats per a la realització d’obres acostumen a estar establerts entre les 8 del matí i les 8 de la tarda.

L’excés de soroll és denunciable. Quan es sobrepassen els límits permesos, cal comunicar-ho a la policia municipal per tal que se’n deixi constància i s’adoptin les mesures adients, evitant l’incompliment de la normativa i sancionant, si cal.
S’ha de presentar una queixa a l’Ajuntament i sol·licitar l’acta si la policia fa acte de presència.

L’Ajuntament està obligat a verificar, en primer lloc, si l’activitat generadora de contaminació acústica està
autoritzada o no, sigui un bar, un local d’oci nocturn, una fleca, un taller, un restaurant... En segon lloc, ha de
mesurar el nivell de decibels quan hi ha una reclamació dels afectats.
Cal tenir en compte la possibilitat de dialogar amb els causants dels sorolls per facilitar una solució amistosa, en el marc de les necessàries relacions de bon veïnatge.

I si l'Ajuntament no em fa cas?

Si ni la policia ni l’Ajuntament adopten les mesures per protegir el dret a no suportar nivells de sorolls excessius,
tot i haver presentat una queixa, hi ha diverses vies que es poden utilitzar.
Per una banda, la via judicial, ja que l’Ajuntament ha de respondre pels danys a la salut i integritat de les persones afectades per l’excés de soroll.
Això es coneix com a responsabilitat patrimonial de l’administració.
També es pot acudir a la Defensoria o Sindicatura local de greuges i presentar una queixa perquè l’administració actuï i resolgui el problema.

I si l'excés de soroll afecta la salut?

En aquest cas, cal acreditar la persistència de la situació, la inactivitat de l’administració i les denúncies i requeriments fets a la policia i a l’Ajuntament. Això exigeix presentar escrits de queixa al registre municipal, així com les trucades a la policia.

Són situacions que afecten el dret al descans i a la integritat física i moral del veïnatge, i que són imputables als poders públics, que, amb la seva acció o omissió, no impedeixen la contaminació acústica excessiva.

També cal recollir informes mèdics que acreditin els danys o problemes causats pels sorolls denunciats.
Els Ajuntaments tenen responsabilitat quan, per acció o omissió, han permès l’existència de situacions de contaminació acústica perjudicial per a la salut de la ciutadania.

El dret a viure lliure de sorolls, és a dir, de contaminació acústica, està reconegut pel Tribunal Europeu de Drets Humans, així com per l’article 43 de la Constitució, que inclou, com a part del dret a la salut, el dret al descans i a un medi ambient adequat.

• Tota la informació (PDF)

Què són els espais privatius d'ús públic?

En molts municipis existeixen espais de titularitat privada que són utilitzats tant pels seus copropietaris i copropietàries com per la ciutadania en general. Solen ser llocs oberts, zones de pas entre blocs de pisos o habitatges.
L’ús públic d’aquests espais té el seu origen en la utilització general i pacífica per part de les diferents comunitats de propietaris* i de la resta de la població.

Qui se n'ha de fer càrrec?

Els problemes relacionats amb aquests espais sorgeixen quan cal determinar qui assumeix les despeses de manteniment, conservació i neteja. És habitual que hi hagi discrepàncies en el moment
de definir les obligacions entre les comunitats de persones propietàries i les administracions municipals, malgrat l’ús públic d’aquests espais.
Si els espais en qüestió són d’ús exclusiu per a les comunitats de persones propietàries i no es permet l’accés a persones externes, la seva cura i manteniment recauran sobre les persones titulars. En
canvi, si l’ús és públic, l’Ajuntament hauria d’assumir l’obligació de mantenir-los en bon estat per garantir el seu ús social. 

Què caldria fer?

Per gestionar aquests espais privats d’ús públic, cal fomentar el diàleg i la col·laboració entre les comunitats de persones propietàries i l’Ajuntament per establir amb claredat els drets i obligacions de
les parts implicades respecte a la seva conservació, manteniment i neteja.
Una de les opcions és acordar un conveni entre les comunitats i l’Ajuntament, en el qual es fixin les respectives obligacions i drets. Una altra possibilitat és que les persones propietàries cedeixin aquests
espais a l’Ajuntament, el qual hauria de garantir la seguretat, la conservació, la jardineria, la neteja, l’enllumenat, l’accessibilitat i la supressió de barreres arquitectòniques.
Prèvia negociació i acord amb la propietat, l’Ajuntament també podria regularitzar l’ús i manteniment d’aquests espais mitjançant una ordenança, ja que és un tema complex que no està resolt per les normes urbanístiques vigents, ni en l'àmbit general ni municipal.
Cal recordar que la funció social de la propietat està degudament recollida a la Constitució, específicament a l’article 33, així com al Codi Civil Català. Això implica que les facultats atorgades pel dret de propietat s’han d’exercir d’acord amb la seva funció social, dins dels límits i restriccions establerts per la llei.

Com podeu demanar a l'Ajuntament que es quedi l'espai?

1. Reviseu les escriptures dels habitatges per saber quin percentatge de l’espai correspon a cada propietari o propietària. Aquesta dada és important per determinar qui ha de participar en la decisió i quin pes té cada vot.
2. Acordeu com es prendran les decisions: qui coordinarà el procés, quin quòrum caldrà, com es votarà i com es farà el seguiment de tot plegat. 
3. Reuniu-vos amb totes les persones propietàries implicades, directament o mitjançant representants, per parlar de la cessió. Tothom ha d’estar informat.
4. Decidiu si voleu fer la cessió. Per presentar la sol·licitud cal unanimitat entre totes les persones propietàries.
5. Si tothom hi està d’acord, cada comunitat ha de presentar una instància a l’Ajuntament, a través de la seva representació legal, demanant l’inici de les negociacions.

I si no us responen o rebutgen la petició sense donar explicacions? En aquest cas, podeu adreçar-vos a la Sindicatura o Defensorial local del vostre municipi i presentar una queixa perquè s’analitzi la situació i es defensi el vostre dret a una resposta justificada.

• Tota la informació (PDF)

Què són els serveis socials?

Els Serveis Socials bàsics són el primer nivell del sistema públic d’ajuda i protecció de les persones i famílies. 
Atenen la ciutadania de forma personalitzada i treballen en els entorns i col·lectius de manera comunitària.
Es desenvolupen a partir d’accions i projectes amb l’objectiu de millorar el benestar social i afavorir la inclusió de les persones en els seus entorns, així com la cohesió social, en situacions de necessitat econòmica, sanitària, educativa o d’habitatge, entre d’altres.
El seu objectiu principal és establir els mecanismes per conèixer, prevenir i intervenir amb persones, famílies i grups socials.

Què fan els serveis socials?

Ofereixen atenció, orientació i assessorament sobre tots els serveis i prestacions als quals es pot accedir. També poden promoure mesures d’inserció social i laboral, així com de prevenció i atenció a maltractaments. Tramiten les prestacions econòmiques d’urgència social d’àmbit municipal i les altres que se’ls atribueixin.
També gestionen la tramitació de sol·licituds de serveis i prestacions pròpies de l’Ajuntament o d’altres institucions, elaborant, quan s’escau, informes socials. A més, treballen en xarxa amb les entitats i associacions de la seva zona en projectes relacionats amb l’atenció social. 

Què hi podeu trobar?

Un equip de professionals us atendrà, informarà i orientarà sobre els serveis, prestacions i recursos socials als quals teniu dret.

• Atenció i suport a persones i famílies en situació de necessitat i/o en risc d’exclusió social
• Elaboració del Programa Individual d’Atenció (PIA) per a persones en situació de dependència
• Tramitació de recursos i prestacions socials (servei d’ajuda a domicili, teleassistència, ajudes econòmiques, servei de menjador social, etc.)
• Derivació als serveis socials especialitzats i altres serveis de benestar (salut, educació, etc.)
• Col·laboració amb entitats i associacions del barri per donar-los suport en la seva tasca d’inclusió social de determinats col·lectius
• Aplicació de protocols de prevenció i d’atenció davant de situacions de maltractament a persones dels col·lectius més vulnerables
• Proposta d’actuacions preventives per combatre l’exclusió i les desigualtats socials
• Impuls de projectes comunitaris, especialment aquells que promouen la integració i la participació de persones, famílies i grups en situació de risc
• Orientació per a l’accés als serveis socials especialitzats i residencials.

Com hi puc accedir?

L’accés als Serveis Socials és universal i per a tota la ciutadania, sense exclusió. Cada ajuntament o consell comarcal organitza l’accés als seus serveis segons els seus recursos.
Aquestes administracions compleixen amb l’estructura dels equips professionals, integrats per educadors/ res socials i treballadors/res socials, entre d’altres, que representen la primera porta d’accés a la ciutadania.
Ofereixen una atenció inicial i gestionen la tramitació de serveis i prestacions pròpies de l’ajuntament o d’altres institucions.
A més d’aquests equips, i a partir dels recursos propis i dels que promou la Generalitat de Catalunya, d’acord amb la Llei de Serveis Socials i altres lleis sectorials (infància, acollida persones nouvingudes, habitatge, igualtat de gènere, etcètera), s’articulen altres serveis i recursos que es poden oferir des de l’àmbit local i comarcal.
Aquests serveis inclouen, per exemple, l’atenció a la gent gran, el suport socioeducatiu i familiar, programes comunitaris, atenció d’urgència social i al sensellarisme, informació i atenció a les dones, acollida de persones nouvingudes o accés a l’habitatge, entre d’altres.
L’estructura d’aquests serveis no és igual per a tots els ajuntaments i consells comarcals, fet que sovint representa una dificultat a l’hora de comprendre els Serveis Socials com un element estructural del sistema públic i un pilar de l’Estat del Benestar, similar a la Salut o l’Educació.

• Serveis Socials de Sant Boi
• Tota la informació (PDF)

Què és la responsabilitat i reclamació patrimonial?

La responsabilitat patrimonial és un mecanisme que garanteix que la ciutadania pugui ser compensada pels danys o perjudicis injustos causats per un mal funcionament dels serveis públics. Tota administració té l’obligació de respondre per les lesions injustes que afectin els drets de les persones.
Segons la Constitució espanyola, els particulars tenen dret a ser indemnitzats pels danys als seus béns o drets, excepte en casos de força major, si aquests són conseqüència del funcionament dels serveis públics.

Requisits per reclamar

Perquè una persona tingui dret a una indemnització de l’administració per un dany causat, cal que es compleixin tres condicions bàsiques alhora: 

1. Hi ha d’haver un dany real: El perjudici ha de ser cert (no només un risc o una possibilitat), s’ha de poder calcular en diners i ha d’afectar clarament una persona o un grup concret.
2. El dany ha de ser responsabilitat de l’administració, és a dir, ha d’ser causat pel funcionament —ja sigui correcte o incorrecte— d’un servei públic.
3. Ha d’existir una relació directa entre el servei i el dany: el dany ha de ser una conseqüència directa de com ha funcionat el servei públic. Aquesta relació no pot estar trencada per motius com:

• Que la persona afectada tingui la culpa
• Que ho hagi provocat algú aliè a l’Administració
• Que hagi estat per causes de força major (com una catàstrofe natural)

Per bé que l’administració treballa per a l’interès general, això no vol dir que sigui responsable de tots els danys possibles. El fet que gestioni un servei públic no implica que hagi de pagar per qualsevol problema o situació negativa que pugui afectar els ciutadans.

Què cal fer per reclamar?

A l’hora de reclamar, el més important és deixar constància dels fets, és a dir, aportar proves. Si no n’hi ha, o són insuficients, l’administració desestimarà la reclamació. Per aquest motiu, és essencial demanar la presència de la policia municipal o d’un representant de l’administració perquè aixequi acta del lloc, la causa i l’element en mal estat o defectuós. També és recomanable aportar testimonis, fotografies, etcètera.
Per presentar la reclamació, cal registrar un escrit a l’Ajuntament, presencialment o a través de la seu electrònica, amb una descripció clara dels fets i de la quantitat que es reclama, i sol·licitar que s’iniciï el
procediment administratiu corresponent.
El termini per reclamar és d’un any a partir del fet causant. En cas de lesions, el termini comença a comptar des de la data d’alta mèdica. Transcorregut aquest període, decau el dret a reclamar per prescripció.

Com es tramita?

Un cop presentada la reclamació, l’administració obre un expedient per comprovar si els fets es van produir, si la causa del dany li és atribuïble —per exemple, un paviment en mal estat o la caiguda d’un arbre—, i per valorar la quantitat i la pertinença de la indemnització.
El termini per resoldre aquest expedient és de sis mesos. La manca de notificació expressa en aquest termini s’entén com a silenci administratiu i legitima la persona interessada per entendre que la seva
sol·licitud ha estat desestimada i interposar un recurs administratiu.

Cal tenir present

• És molt important reunir proves dels fets, el lloc i l’hora
• Presentar la reclamació dins el termini d’un any
• Assessorar-se per quantificar la indemnització que es vol reclamar
• Registrar correctament l’escrit a l’Ajuntament
• En cas de manca de resposta o resposta negativa, es pot acudir a la via judicial o a la Sindicatura o Defensoria local

• Tota la informació (PDF)

L'actual síndica és Dolors Vallejo Calderón. El Ple municipal va escollir-la l'any 2016 per a un mandat de 5 anys, que després es va prorrogar.

És mestra i llicenciada en Geografia i Història, tècnica en igualtat d'oportunitats i en prevenció de riscos laborals, entre altres titulacions.

Durant 25 anys va treballar a l'escola Benviure de Sant Boi. Va ser fundadora de l'Associació per la Memòria Històrica del Baix Llobregat i va formar part de diferents organismes de la comunitat educativa de la comarca i del país en representació del  professorat.

• Currículum

La Sindicatura Municipal de Greuges de Sant Boi està adherida al Fòrum SD, que és l'associació de síndics, síndiques, defensors i defensores dels ajuntaments de Catalunya.

En l'exercici de la seva tasca es relaciona amb les institucions que tenen una funció similar amb relació als diferents nivells de les administracions públiques.

• Fòrum SD
• Síndic de Greuges de Catalunya
• Defensor del Pueblo
• Defensora del Pueblo Europeo-European Ombdusman

L'Ajuntament de Sant Boi va ser un dels primers ajuntaments catalans que van crear aquesta figura, concretament l'any 2000.

Des d'aleshores han exercit el càrrec a la ciutat tres persones:

• Santiago Vidal
• Carles Dalmau
• Dolors Vallejo Calderón

El primer ajuntament de Catalunya amb sindicatura de Greuges va ser Lleida,  l'any 1990. Des d'aleshores, molts altres pobles i ciutats s'hi han sumat. Ara Catalunya és la comunitat de l'Estat amb més presència de la institució. Segons el municipi, es parla de Síndic o Síndica Municipal de Greuges o bé de Defensor o Defensora de la Ciutadania.

Europa, Espanya, Catalunya...

Els orígens de la institució, que també es coneix amb la paraula anglesa 'ombudsman' es troben als  països nòrdics europeus a principis del s.XIX.

A Espanya es va incorporar la institució del Defensor del Pueblo a la Constitució de 1978. Posteriorment, la majoria de les Comunitats Autònomes també la van incorporar. En el cas de Catalunya, la figura del Síndic de Greuges apareix per primer cop a l'Estatut d'Autonomia de 1978.

La Sindicatura Municipal de Greuges emet un informe anual de les seves actuacions i ho presenta públicament davant el Ple municipal.

Aquests són els informes dels darrers anys.

• Memòria 2024 (PDF)
• Memòria 2023 (PDF)
• Memòria 2022 (PDF)
• Memòria 2021 (PDF)
• Memòria 2020 (PDF)
• Memòria 2019 (PDF)
• Memòria 2018 (PDF)
• Memòria 2017 (PDF)
• Memòria 2016 (PDF)


•